Dibuixos entre concert i concert
Hi ha qui viatja per anar a veure monuments, museus, natura... el meu marit i jo fem servir els concerts d'excusa i jo aprofito per dibuixar a tot drap.
Als concerts de l'Springsteen vaig haver de sacrificar la llibreta, només lo indispensable, diners i passaport, la resta era buscar-se problemes als arcs de seguretat.
Per compensar vaig fer algun dibuix amb regust de Boss a Freehold i Asbury Park, el territori de l'Springsteen quan era jovenet.
Aquest últim dibuix és en Jesús de Jesús, el fuster de l'església de Freehold. Algú amb aquest nom i aquesta feina té l'entrada al cel assegurada!
Soc un desastre per recordar noms però m'ha passat més d'un cop de pensar "Ep! aquest bateria ja l'he dibuixat!" aleshores el meu marit repassa el seu arxiu mental i diu "Sí, el vam veure el 2017 al Palau de la Música acompanyant el Pat Metheny" per exemple.
Aquesta vegada ens hem escapat a Nova York, a veure l'Springsteen en realitat, però sempre en cau algun més. Els clubs de Jazz són la gloria per als dibuixants.
També passem hooores a les botigues de discos, n'hi ha de lluentes i ordenades i de caotiques i polsoses, aquestes segones són les millors per dibuixar.
Es pot fer un tastet cultural als museus, però en un partit de la NBA fas una immersió total menjant aletes de pollastre i escoltant l'himne nacional amb tot el pavelló dempeus i la mà al cor.
Rapassant el quadern m'adono que no tinc res del que es considera "típic" de Nova York, les pàgines són plenes de tot el que passa entre anar a veure el pont de Brooklyn, l'Estàtua de la Llibertat o el Central Park, però no he dibuixat cap d'aquests "hits" turístics. Només a la Zona Zero em vaig despenjar de grup un moment per fer un esbós ràpid, era un lloc tan impactant que vaig necessitar un moment per mi.
La resta, encara que no siguin llocs emblemàtics van ser bones estones.
També passem hooores a les botigues de discos, n'hi ha de lluentes i ordenades i de caotiques i polsoses, aquestes segones són les millors per dibuixar.
Es pot fer un tastet cultural als museus, però en un partit de la NBA fas una immersió total menjant aletes de pollastre i escoltant l'himne nacional amb tot el pavelló dempeus i la mà al cor.
Rapassant el quadern m'adono que no tinc res del que es considera "típic" de Nova York, les pàgines són plenes de tot el que passa entre anar a veure el pont de Brooklyn, l'Estàtua de la Llibertat o el Central Park, però no he dibuixat cap d'aquests "hits" turístics. Només a la Zona Zero em vaig despenjar de grup un moment per fer un esbós ràpid, era un lloc tan impactant que vaig necessitar un moment per mi.
La resta, encara que no siguin llocs emblemàtics van ser bones estones.
Als concerts de l'Springsteen vaig haver de sacrificar la llibreta, només lo indispensable, diners i passaport, la resta era buscar-se problemes als arcs de seguretat.
Per compensar vaig fer algun dibuix amb regust de Boss a Freehold i Asbury Park, el territori de l'Springsteen quan era jovenet.
Aquest últim dibuix és en Jesús de Jesús, el fuster de l'església de Freehold. Algú amb aquest nom i aquesta feina té l'entrada al cel assegurada!
Comentaris