Pàgines

1 de juliol de 2020

Retrats robats

Retrats robats - Cristina Curto from Cristina Curto on Vimeo.




RETRATS ROBATS és un quadern de viatge íntim que recull les aventures minúscules dels trajectes ordinaris de cada dia.

He estat fent aquest llibre durant molts anys i no me n'havia adonat!  Piles i piles de llibretes plenes de retrats acumulaven pols en un calaix fins que ha arribat el confinament. Potser d'aquí un temps direm: "Recordeu com viatjàvem abans amb tren? Sense mascareta ni res!"

Espero que us agradi, ja m'ho direu... el trobareu a Amazon [RETRATS ROBATS]








25 de juny de 2020

Flors de confinament

Ara que el confinament ha passat però no del tot, que tot és normal però diferent i que teòricament hem tingut temps de pensar, jo només penso en que no tinc gens de ganes de tornar a estar tancats a casa mai més. En el meu cas, sort de les plantes de la terrassa, quin tresor que tenim!



I pensar que quan vam començar el confinament sortíem amb jaqueta i l'hem acabat amb banyador.

Quan es van obrir les primeres flors vam tenir una gran alegria i vaig pensar en fer un "time lapse" il·lustrat de com florien. Al final va resultat ser inesperadament curt, aquest patufet que surt als dibuixos de dalt va decapitar la flor protagonista sense pietat. Deu ser el primer i únic cas de gelosia d'una flor.


Quan vam poder sortir a passeig a estones dibuixava els rams de flors que collíem al camp.


Però només si l'Enric estava entretingut...


De vegades fins i tot s'animava a fer la seva interpretació del tema per iniciativa pròpia...



I de moment seguim trampejat i esquivant el COVID com podem... com tothom.

30 d’abril de 2020

Patufet on ets?!

El confinament està sent molt llarg i molt dur, pels nens també encara que tothom digui que ho porten molt bé. A la guarderia ens han posat deures, explicar un conte, i nosaltres hem triat en Patufet.

Hem utilitzat figures dibuixades, pintades, retallades i folrades amb "ironfix", només amb això hem passat molt bones estones!

Si us animeu a retallar i pintar trobareu el PDF amb els meus dibuixos i el conte complet al següent link:







4 de febrer de 2020

Sessió de figura

Les posicions són de 3 o 5 min (ara ja no sé quina és quina) i n'hi ha una de 10 min.

















També en vam fer una posició de 20 min però no l'he penjat perquè amb tant de temps al final ja no sé que fer i ho espatllo tot.


19 de juliol de 2019

Marcus Miller a Barcelona

Des de la fila 1 no ens hem perdut ni una nota!


Molt amable m'ha signat el dibuix. Em pensava que firmaria a baix a la dreta però en comptes d'això ha "abraçat" el màstil del baix amb la firma. Només un artista en essència ho hauria fet així, la resta de mortals firmem on hi ha un forat. 


16 de juliol de 2019

Esperades vacances

Cada matí hi ha menys gent al tren i els que quedem fem cara de necessitar vacances urgents!



Ja fa un temps vaig decidir rentabilitzar els meus viatges en tren en hores de pràctica dibuixant persones. Sempre porto un quadern A6 i un boli, potser és una mica espartà però els 13 minuts de trajecte no donen per gaire més. 

La línia sola ja dóna molt de sí. He arribat a la conclusió que MENYS és MÉS. Una línia encertada té més força que tres-centes potingues superposades.


El tren dóna molt de joc en la pràctica de perspectives estranyes, sobretot si va ple. 


Altres vegades t'enamores d'un personatge i mires d'esbrinar com serà els seu dia mentre el dibuixes. Aquest nen està clar que deu anar a l'escola...

Però, on deu anar algú que només porta un paraigües? (I no plou?!)



De vegades els models et marxen...

... i de vegades estan sorprenentment quiets.


5 de juliol de 2019

Paisatge vegetal del Berguedà

"No deixis que les obligacions t'engoleixin, troba temps per tu". Quan estava embarassada em deien això, i tenien raó, per salut mental cal fer-ho.

M'he afegit a un parell de sortides del curs de vegetació del Berguedà amb l'Equip de Recerca Botànica del CEC. Els dibuixos són tan sols un esquitx de tot el que s'ha explicat.

Al Santuari de Queralt hem vist les diferències entre la vegetació de la cara nord i sud de la muntanya sense moure'ns d'alçada respecte el nivell del mar. Aquí hi ha només alguns exemples de la cara sud, la cara nord feia de més mal dibuixar.




- Vistes de cim de la Serra de Queralt des del Santuari. -

Camí des del refugi del coll de Pal fins al mirador dels Orris, estem a més alçada que a la serra de Queralt, aquí trobarem majoritàriament plantes subalpines sobre roca calcària. També podem trobar alguna planta de roques silícies (o àcides) una mica despistada perquè la pluja abundant renta les roques calcàries i gràcies a això algunes plantes silícies poden tolerar el sòl.