Pàgines

19 de juliol de 2019

Marcus Miller a Barcelona

Des de la fila 1 no ens hem perdut ni una nota!


Molt amable m'ha signat el dibuix. Em pensava que firmaria a baix a la dreta però en comptes d'això ha "abraçat" el màstil del baix amb la firma. Només un artista en essència ho hauria fet així, la resta de mortals firmem on hi ha un forat. 


16 de juliol de 2019

Esperades vacances

Cada matí hi ha menys gent al tren i els que quedem fem cara de necessitar vacances urgents!



Ja fa un temps vaig decidir rentabilitzar els meus viatges en tren en hores de pràctica dibuixant persones. Sempre porto un quadern A6 i un boli, potser és una mica espartà però els 13 minuts de trajecte no donen per gaire més. 

La línia sola ja dóna molt de sí. He arribat a la conclusió que MENYS és MÉS. Una línia encertada té més força que tres-centes potingues superposades.


El tren dóna molt de joc en la pràctica de perspectives estranyes, sobretot si va ple. 


Altres vegades t'enamores d'un personatge i mires d'esbrinar com serà els seu dia mentre el dibuixes. Aquest nen està clar que deu anar a l'escola...

Però, on deu anar algú que només porta un paraigües? (I no plou?!)



De vegades els models et marxen...

... i de vegades estan sorprenentment quiets.


5 de juliol de 2019

Paisatge vegetal del Berguedà

"No deixis que les obligacions t'engoleixin, troba temps per tu". Quan estava embarassada em deien això, i tenien raó, per salut mental cal fer-ho.

M'he afegit a un parell de sortides del curs de vegetació del Berguedà amb l'Equip de Recerca Botànica del CEC. Els dibuixos són tan sols un esquitx de tot el que s'ha explicat.

Al Santuari de Queralt hem vist les diferències entre la vegetació de la cara nord i sud de la muntanya sense moure'ns d'alçada respecte el nivell del mar. Aquí hi ha només alguns exemples de la cara sud, la cara nord feia de més mal dibuixar.




- Vistes de cim de la Serra de Queralt des del Santuari. -

Camí des del refugi del coll de Pal fins al mirador dels Orris, estem a més alçada que a la serra de Queralt, aquí trobarem majoritàriament plantes subalpines sobre roca calcària. També podem trobar alguna planta de roques silícies (o àcides) una mica despistada perquè la pluja abundant renta les roques calcàries i gràcies a això algunes plantes silícies poden tolerar el sòl.


22 de maig de 2019

Escurant les últimes neus

D'aquí quatre dies estarem dibuixant cels blaus i moltes flors, però de moment escurem les últimes neus amb els esquís als peus.


Cim del Baciver [2644 m] - arribem al cim envoltats per al boira. No hi ha gaire cosa per dibuixar, tot és blanc i no ens podem encantar perquè la neu transforma i és moment de baixar. Un esbós ultra-ràpid i avall!


Tuca de Paderna [2627 m] - Aquí les vistes sí que són impressionants! El dia ens acompanya i les Maladetes jauen tranquil·les davant nostre. Mengem, descansem i dibuixo una mica. Desisteixo de fer un dibuix que s'acosti ni remotament a la realitat, deixo les Maladetes en quatre ratlles i en Ferran en quatre més.


L'endemà ascendim la Maladeta amb molt de fred. Res a veure amb el cim plàcid que ha estat el Paderna. Últim descens ben aprofitat i anem cap a on la neu deixa pas a les primeres verdors. Donem per tancada la temporada d'esquí de muntanya i estrenem les excursions a peu.




17 d’abril de 2019

Preparant el Sant Jordi a mà



Així comença el microconte que estic preparant per aquest Sant Jordi 2019
Una autoedició en tota regla.


Si en voleu 1 em trobareu a mi, als meus petits contes i altres autopublicacions a la parada de la Casa Piera el dia de Sant Jordi a la tarda. Ens veiem allí!




19 de març de 2019

Ski sketch a Formigal

Estem a 12ºC de bon matí! És un tòpic dir que això no és normal però és que NO ÉS NORMAL!!

La neu és casi sopa però la tinta raja com a la platja així que jo aprofito, la primera víctima: en Ferran, que no ha quedat gaire afavorit però ja hi està acostumat.


Està a rebentar de gent i fem cues i més cues mentre la neu es va desfent lentament, casi es nota com es liqua sota els esquís.


El cel és blau i el paisatge molt bonic així que mirem el costat bo de les coses.



I parlant de mirar el costat bo de les coses, dibuixant m'he tornat invisible i he caçat una conversa/monòleg que m'ha fet somriure:

"La nieve está ideal macho, durita por abajo, blandita por arriba... Sí, ideal. Creo que he conseguido un nivelito para divertirme. Me siento relajao macho, confío en mis piernas. Ya no me hace falta más. Sí, para que más. Así está perfecto. ¡Me duelen las espinillas tío, y eso es bueno! Me voy contento. Sí sí me voy contento. Ya se lo digo a Carmen que así agarrotà no puede disfrutar."

Doncs res, a relaxar-se i a gaudir.



A l'hora de marxar estem a 18ºC, increïble!

22 de febrer de 2019

Serendipitat

Serendipitat, o dit d'una altra manera, una casualitat ben aprofitada.

Això és el que em va passar quan em van proposar participar en la Biennal de Ciutat i Ciència de Barcelona. Tot ja rodava quan vaig pujar al carro per participar en l'espectacle "Serendipitat", els calia un/a pintor/a per dibuixar l'acte i tot seguit convertir el dibuix en música utilitzant el programa Color Vision desenvolupat per investigadors de la Salle Bonanova.

La idea és senzilla, es poden traduir les imatges a música? I escoltant aquesta música seríem capaços de dibuixar d'oïda? Doncs l'estudi fet pels membres de Color Vision ens demostra que sí (si tenim l'oïda ben entrenada i coneixements musicals superiors).

Els meus coneixements musicals estan força rovellats així que tot el que va sortir del meu dibuix em va sorprendre enormement, em va semblar màgic! A veure que us sembla...




6 de febrer de 2019

Música

Dibuixar músics és una experiència força curiosa. No s'ha de tenir pressa, observar els moviments repetitius i deixar-se portar. La forma, el moviment i el so fan un còctel i tens la sensació d'estar escoltant la música amb una altra part del cervell, una de més amagada i alternativa. S'ha de provar.


Jorge Rossy al Jamboree

Detall de dos celos a l'Auditori de Barcelona



26 de novembre de 2018

Ara som 3 però tot segueix igual...

El poc temps que tinc, després de robar una mica de son, va i el dedico a fer entrades al blog... malament! Ja ho sé. Però es que de tant en tant va bé per alguna cosa que no sigui nen nen nen... com per exemple penjar dibuixos (del nen, perdoneu pel monotema).


11 de setembre, la Diada. Una becaina mentre esperem la família... imagineu si en va dormir d'estona que vaig tenir temps de fer una panoràmica de 180º a la Via Augusta cantonada Muntaner. 


Avinguda Diagonal de Barcelona. Un any més: castellers, música, parlaments, gegants, cartells, senyeres, tot molt organitzat, molt cívic... i una certa tristor. Llibertat presos polítics.  



Cadena humana des de Aiguaviva fins a Sant Julià de Ramis passant per Girona. [Noticia]