Pàgines

19 de novembre de 2020

Coses que enyoro

Aquest any, quan tothom estava terroritzat pel coronavirus, a mi em van diagnosticar l'altra C, la que estava al número u del rànquing del terror social fins que la va desbancar el COVID-19, un càncer. 

La infermera de radioteràpia em deia un dia: "Pensa que és el millor moment per tenir un càncer! Total, tampoc pots fer res per culpa dels confinaments, l'any que ve estaràs curada i a gaudir!!" Tan de bo tingui raó. De totes maneres hi ha coses que enyoro molt i m'ajudarien molt a curar-me.

1- Respirar muntanya

2- Música en directe, la cultura cura.

3- Fer plans

4- Fer dibuixos sense importància fora de casa


Amb càncer o sense estar tancats a casa és dur. Força a tothom per surfejar aquesta segona onada i caure drets! 

1 de juliol de 2020

Retrats robats

Retrats robats - Cristina Curto from Cristina Curto on Vimeo.




RETRATS ROBATS és un quadern de viatge íntim que recull les aventures minúscules dels trajectes ordinaris de cada dia.

He estat fent aquest llibre durant molts anys i no me n'havia adonat!  Piles i piles de llibretes plenes de retrats acumulaven pols en un calaix fins que ha arribat el confinament. Potser d'aquí un temps direm: "Recordeu com viatjàvem abans amb tren? Sense mascareta ni res!"

Espero que us agradi, ja m'ho direu... el trobareu a Amazon [RETRATS ROBATS]








25 de juny de 2020

Flors de confinament

Ara que el confinament ha passat però no del tot, que tot és normal però diferent i que teòricament hem tingut temps de pensar, jo només penso en que no tinc gens de ganes de tornar a estar tancats a casa mai més. En el meu cas, sort de les plantes de la terrassa, quin tresor que tenim!



I pensar que quan vam començar el confinament sortíem amb jaqueta i l'hem acabat amb banyador.

Quan es van obrir les primeres flors vam tenir una gran alegria i vaig pensar en fer un "time lapse" il·lustrat de com florien. Al final va resultat ser inesperadament curt, aquest patufet que surt als dibuixos de dalt va decapitar la flor protagonista sense pietat. Deu ser el primer i únic cas de gelosia d'una flor.


Quan vam poder sortir a passeig a estones dibuixava els rams de flors que collíem al camp.


Però només si l'Enric estava entretingut...


De vegades fins i tot s'animava a fer la seva interpretació del tema per iniciativa pròpia...



I de moment seguim trampejat i esquivant el COVID com podem... com tothom.

30 d’abril de 2020

Patufet on ets?!

El confinament està sent molt llarg i molt dur, pels nens també encara que tothom digui que ho porten molt bé. A la guarderia ens han posat deures, explicar un conte, i nosaltres hem triat en Patufet.

Hem utilitzat figures dibuixades, pintades, retallades i folrades amb "ironfix", només amb això hem passat molt bones estones!

Si us animeu a retallar i pintar trobareu el PDF amb els meus dibuixos i el conte complet al següent link:







4 de febrer de 2020

Sessió de figura

Les posicions són de 3 o 5 min (ara ja no sé quina és quina) i n'hi ha una de 10 min.

















També en vam fer una posició de 20 min però no l'he penjat perquè amb tant de temps al final ja no sé que fer i ho espatllo tot.


19 de juliol de 2019

Marcus Miller a Barcelona

Des de la fila 1 no ens hem perdut ni una nota!


Molt amable m'ha signat el dibuix. Em pensava que firmaria a baix a la dreta però en comptes d'això ha "abraçat" el màstil del baix amb la firma. Només un artista en essència ho hauria fet així, la resta de mortals firmem on hi ha un forat. 


16 de juliol de 2019

Esperades vacances

Cada matí hi ha menys gent al tren i els que quedem fem cara de necessitar vacances urgents!



Ja fa un temps vaig decidir rentabilitzar els meus viatges en tren en hores de pràctica dibuixant persones. Sempre porto un quadern A6 i un boli, potser és una mica espartà però els 13 minuts de trajecte no donen per gaire més. 

La línia sola ja dóna molt de sí. He arribat a la conclusió que MENYS és MÉS. Una línia encertada té més força que tres-centes potingues superposades.


El tren dóna molt de joc en la pràctica de perspectives estranyes, sobretot si va ple. 


Altres vegades t'enamores d'un personatge i mires d'esbrinar com serà els seu dia mentre el dibuixes. Aquest nen està clar que deu anar a l'escola...

Però, on deu anar algú que només porta un paraigües? (I no plou?!)



De vegades els models et marxen...

... i de vegades estan sorprenentment quiets.