19 d’abril de 2017

La feina d'un mes en 3 segons

El roser del meu balcó m'ha regalat una rosa just a temps per Sant Jordi. Va començar a treure el cap ara farà un mes i em va fer gràcia fer una cosa que em rondava per cap feia temps: un "time lapse" dibuixat.

No ha estat fàcil, però aquí el teniu, 11 dibuixos convertits en un sospir per poder veure el que no veiem a temps real.


Vist amb més calma seria una evolució tal com aquesta.



I ara ja fa uns dies que està ben esbatanada i fa una flaira impressionant, llàstima que això no es pugui sentir a través del blog.



Bon Sant Jordi!!

12 d’abril de 2017

Pollancres

La Cerdanya es plena de pollancres vells vigilant els camins. Sense desmerèixer el cel blau, els prats verds i les muntanyes blanques, el llapis se me'n va gairebé sol a dibuixar els nusos d'aquests avis. Són plens de cicatrius fetes pels vents, els llamps i els homes.






1 d’abril de 2017

Els pols oposats s'atrauen


[Chino & the Big Bet al MEAM - Barcelona]

Aquests dos dibuixos estan separats per 8 mesos en el temps i, mentre els escanejava, m'he adonat que curiosament hi ha la mateixa gama de colors (blau vs. carbassa) en els dos casos, però invertida l'un respecte l'altre. 


De fet hi ha una explicació lògica de perquè aquesta combinació funciona, és una d'aquells casos en que "els extrems oposats s'atrauen", el blau i el carbassa estan oposats a la roda de color i per això "vibren" i es potencien si els posem de costat.

Resultat d'imatges de roda de colors
[roda de color]

[Baixista al Taller de Músics]

I recuperant un dibuix dels Pantaleó podem veure un exemple d'uns altres "oposats": verd vs. vermell. Per cert! No us els perdeu el pròxim 21 d'abil a Luz de Gas (Barcelona) [entrades aquí]



14 de març de 2017

Pic alt del Cubil


[Pic alt del Cubil (2883m) - Andorra]

Aquest any estàvem de pega, no hi havia manera de fer cims, si no era el vent, era la neu i, sinó, la boira. Per fi hem trencat la malastrugança amb el pic alt del Cubil, el dia era radiant i s'ha deixat dibuixar. 

8 de febrer de 2017

Castell de Sant Miquel


En una horeta (o una mica més si badem) ens plantem al castell de Sant Miquel tot pujant per la vall de Sant Daniel. Una delícia en un dia solejat d'hivern. Si voleu saber els detalls de la ruta els podeu trobar AQUÍ



1 de febrer de 2017

Spinosaurus: el gegant perdut del Cretaci


[Spinosaurus Aegyptiacus - NAT, Museu de Ciencies Naturals de Barcelona]


Més gran que el Tryrannosaurus Rex! L'Spinosaurus és el carnívor més gran descobert fins ara i, a més, sap nedar. Per sort no és contemporani nostre però us el podeu trobar cara a cara a l'exposició temporal del Museu Blau.


17 de gener de 2017

Ski Utah

[Aquest és l'únic dibuix a pistes, per sort el fred és suportable, estem a -8ºC, una ganga comparats amb els -20ºC de quan fa fred!]


[Concert al pub de "Powder Mountain", tanquen pistes i recuperem forces amb cervesa i crispetes de mantega]


[L'últim dibuix del 2016: uns arbres nevats]


[Aquest és el dibuix inacabat d'una llar de foc fantàstica en una cabana d'allò més "cowboy" a "Sundance". Sembla mentida però varem preferir sortir a esquiar sota una tempesta que deixava un pam de neu cada mitja hora.]


[De camí cap a casa, l'aeroport de Salt Lake City està tot nevat, hi ha retards...]


[...i més retards...]


[Sembla que sortim...]


19 de desembre de 2016

Ski sketch

Porto una llibreta petita (A6) i un boligraf de 4 colors ben guardat en una butxaca a prop de pit per a què no es congeli la tinta. Els telefèrics i telecabines són lents així que a la més mínima ataco! En Ferran acostuma a ser la meva víctima.


[Pujant al telefèric del domini Monterosa - Alps Italians]


[Retrat dins el telecabina durant un dia de mal temps]


[Retrat i autoretrat dins un telecabina a Valtournenche, Alps Italians]


[Mini esquiadors fets des del bar - Les Houches, Alps Francesos]


[Si no fa fred, fins i tot es pot dibuixar a les cadires, però això no passa casi mai. Telecadira Torrent Negre - La Molina, Pirineu Català]

6 de desembre de 2016

Cementiri de Montjuïc


[Capvespre al cementiri de Montjuïc]

Dibuixar en un cementiri produeix una sensació estranya i electrificant. Hi ha més quietud de la que es pugui aconseguir a cap altre lloc i estar viu és estadísticament un privilegi.  


[Carrossa Estufa - Museu de les Carrosses Fúnebres de Montjuïc]