Poesia per sopar

Després de classe, sense sopar i a corre cuita, baixo cap al festival "En calma" (quina contradicció). Una amiga (la Roser) m'ha convidat, no tinc massa clar què vaig a veure però m'ha promès que m'encantaria. No la vull fer esperar, baixo les Rambles al galop fins al Teatre de la Biblioteca i arribo just a temps amb el cor a 200 per hora.

Tot comença a amb la Gemma Humet, per fi la esperada calma entra dins nostre i se'ns comença a estovar la fibra. A la sala hi ha un caliu especial.

Després, l'Alguer Miquel fa ploure sobre nostre paraules planeres teixides amb música. Els clinex comencen a sortir de les bosses.

I finalment, un experiment d'improvització poètica entre el públic ens acaba de rematar! Amb la pell de gallina, un nus a la gola i tirant els mocs endins tot s'acaba.

Tot plegat més de 3h de poesia que han passat com un sospir. Perdo l'últim tren però tan se val, aquesta nit me's igual no sopar, no dormir... torno amb el nit bus a les tantes però molt feliç. Gràcies Roser!