Namíbia V: a l'aventura

La meva mare al volant conduint entre lleons, toma ya!

Anem fent parades entre dunes, roques i antics volcans. Al crater del Messum trobem welwitschias mirabilis una planta milenaria que viu on sembla que no hi pugui viure res.

A la vall morta (Dead Valley) no hi viu res de res, només hi trobem arbres fossilitzats i algun fotograf intrèpid.

Però el fotògraf intrèpid troba temes fins i tot des dels labavos del campsite.

Encara que les "Epupa Falls" són molt més espectaculars.

Als capvespres aparquem els cotxes, muntem tendes, fem el sopar i a dormir.

Però no tot és sorra i roques, ens acostem al mar per visitar la colònia de lleons marins més gran de l'Àfrica. La pudor que fa és terrible.

Visitem una tribu Himba i la dona del cap es deixa retratar amb el seu fill.

El viatge també té moments de relax. La tanca que ens separa dels lleons és tranquil·litzadora, en aquest cas els engabiats som nosaltres.

Quan ens aturem a fer algun pic-nic també busquem alguna "gàbia" per baixar del cotxe amb més tranquil·litat i treure el fuet i el pernil envasat al buit.

És espectacular poder veure els animals d'aprop quan es deixen. És una sensació una mica estranya no estar al capdamunt de la cadena alimentària... sort que els rhinos son herbívors.

A les nits ens acostem als "waterholes" (basses d'aigua) per observar com els animals venen a veure aigua per torns i sempre alerta.

I quan ja ens havíem acostumat a la dinàmica de conduir, gaudir, dibuixar, muntar tendes, cuinar i dormir sota les estrelles... el viatge s'acaba i esperem a l'aeroport contents i tristos alhora.