Flors de confinament

Ara que el confinament ha passat però no del tot, que tot és normal però diferent i que teòricament hem tingut temps de pensar, jo només penso en que no tinc gens de ganes de tornar a estar tancats a casa mai més. En el meu cas, sort de les plantes de la terrassa, quin tresor que tenim!






I pensar que quan vam començar el confinament sortíem amb jaqueta i l'hem acabat amb banyador.

Quan es van obrir les primeres flors vam tenir una gran alegria i vaig pensar en fer un "time lapse" il·lustrat de com florien. Al final va resultat ser inesperadament curt, aquest patufet que surt als dibuixos de dalt va decapitar la flor protagonista sense pietat. Deu ser el primer i únic cas de gelosia d'una flor.


Quan vam poder sortir a passeig a estones dibuixava els rams de flors que collíem al camp.


Però només si l'Enric estava entretingut...


De vegades fins i tot s'animava a fer la seva interpretació del tema per iniciativa pròpia...



I de moment seguim trampejat i esquivant el COVID com podem... com tothom.

Comentaris

Odina ha dit…
Quina sensillesa i naturalitat tenen aquests dibuixos. M'han alegrat l'ànima de bon matí. Amb una traça enginyosa i lleugera conquereixes el cor de l'espectador.
Fantàstic! la flor de timelapse es pot fins i tot olorar ja,ja,ja.
criscurto ha dit…
Gràcies Odina i Enric, quina sort que tinc de tenir uns pares com vosaltres!