Ski sketch a Formigal

Estem a 12ºC de bon matí! És un tòpic dir que això no és normal però és que NO ÉS NORMAL!!

La neu és casi sopa però la tinta raja com a la platja així que jo aprofito, la primera víctima: en Ferran, que no ha quedat gaire afavorit però ja hi està acostumat.

Està a rebentar de gent i fem cues i més cues mentre la neu es va desfent lentament, casi es nota com es liqua sota els esquís.

El cel és blau i el paisatge molt bonic així que mirem el costat bo de les coses.

I parlant de mirar el costat bo de les coses, dibuixant m'he tornat invisible i he caçat una conversa/monòleg que m'ha fet somriure:

"La nieve está ideal macho, durita por abajo, blandita por arriba... Sí, ideal. Creo que he conseguido un nivelito para divertirme. Me siento relajao macho, confío en mis piernas. Ya no me hace falta más. Sí, para que más. Así está perfecto. ¡Me duelen las espinillas tío, y eso es bueno! Me voy contento. Sí sí me voy contento. Ya se lo digo a Carmen que así agarrotà no puede disfrutar."

Doncs res, a relaxar-se i a gaudir.

A l'hora de marxar estem a 18ºC, increïble!