Ara som 3 però tot segueix igual...

El poc temps que tinc, després de robar una mica de son, va i el dedico a fer entrades al blog... malament! Ja ho sé. Però es que de tant en tant va bé per alguna cosa que no sigui nen nen nen... com per exemple penjar dibuixos (del nen, perdoneu pel monotema).


11 de setembre, la Diada. Una becaina mentre esperem la família... imagineu si en va dormir d'estona que vaig tenir temps de fer una panoràmica de 180º a la Via Augusta cantonada Muntaner. 


Avinguda Diagonal de Barcelona. Un any més: castellers, música, parlaments, gegants, cartells, senyeres, tot molt organitzat, molt cívic... i una certa tristor. Llibertat presos polítics.  



Cadena humana des de Aiguaviva fins a Sant Julià de Ramis passant per Girona. [Noticia]

Comentaris

Però tenir un nen tan maco compensa.
criscurto ha dit…
Enric! I tant que compensa! Moltissim!!!