La feina d'un mes en 3 segons

El roser del meu balcó m'ha regalat una rosa just a temps per Sant Jordi. Va començar a treure el cap ara farà un mes i em va fer gràcia fer una cosa que em rondava per cap feia temps: un "time lapse" dibuixat.

No ha estat fàcil, però aquí el teniu, 11 dibuixos convertits en un sospir per poder veure el que no veiem a temps real.


Vist amb més calma seria una evolució tal com aquesta.



I ara ja fa uns dies que està ben esbatanada i fa una flaira impressionant, llàstima que això no es pugui sentir a través del blog.



Bon Sant Jordi!!

Comentaris

Una pas endevant, una idea més. Ja has entrat en el món del cinema! A mida que es va obrint anem sentint l'olor, fins i tot devant de la pantalla de l'ordinador o el mòbil.
criscurto ha dit…
Gràcies Enric! Dir-li cinema al meu time lapse és molt optimista jajaja però gràcies x x x
José Manuel Ferro ha dit…
Ostras, Cristina, qué idea tan buena y qué bien te ha quedado. ¡Felicidades!