Un dia de 30h



Vol d'avió. Millor o pitjor però he fet el dibuix de sempre. Pobre Ferran!


[Hem fet el trajecte des de l'aeroport sota una tempesta brutal, després s'ha disparat l'alarma d'incendis de l'hotel i entre bombers i aigua per tot arreu hem arribat al concert de la Nicole Atkins a l'hora però per culpa del ruixat s'havien quedat sense electricitat. 7 pm.]

[Fem temps sopant un entrepà amb vistes a l'Upstage (1868-71). Aquí hi venia a tocar en Bruce Springsteen juntament amb els futurs membres de la E Street Band de jovenets. Hi feien jam sessions rockeres fins les tantes.]




[8:30h El corrent elèctric no torna i ens amenitzen l'espera amb un concert de piano sota la llum de la lluna.]

A les 9h finalment arriba el camió de la companyia elèctrica, tindrem concert! Estem esgotats, fa més de 24h que estem desperts, però la música ho cura tot.

Comentaris

Enric ha dit…
En Ferran fa cara de son! reflexa totalment el moment.
criscurto ha dit…
Jajaja somnolència intercontinental! gràcies Enric.