Etiquetes

Sols a la Pica Roja


Perquè anar on va tothom si pots anar on no hi ha ningú? Per una cresta fàcil i divertida, des del Port de Boet, hem arribat a la Pica Roja (2904 m) i ens hem estat més d'una hora al cim gaudint de les vistes, identificant cims i carregant piles per tornar a l'àrea metropolitana.

[el cim més alt del fons és la Pica d'Estats (3143 m) el més alt de Catalunya, aquest encara el tinc pendent...]


Labels:

Comentaris

Odina ha dit…
Tu sempre preparada per prepetuar instants fantàstics en els llocs més inverossímils. Crec que poca gent pot dibuixar un perfil del seu maridet amb la pica d'Estats des d'aquesta alçada !!!
29 d’agost del 2014, a les 13:49
criscurto ha dit…
Rara vegada fa bo en un cim per poder-hi estar tanta estona, normalment hi fa fred o vent encara que sigui a ple estiu! Va ser un gustassu ;)
29 d’agost del 2014, a les 17:18
papa ha dit…
Que bé poder recarregar piles amb aquestes sensacions tan reconfortants!
29 d’agost del 2014, a les 18:18
criscurto ha dit…
Quan et jubilis tu també vindràs okis? ;)
29 d’agost del 2014, a les 20:06
Anna ha dit…
Maca la composició de foto-dibuix. Els pels d'en Ferran molt puntejats!. Bona captació !
4 de setembre del 2014, a les 12:58
criscurto ha dit…
Hola Anna! En Ferran ja em va dir que no li agradava com havia fet la barba de 4 dies ;), i es que les barbes són molt difícils! Quan intentes dibuixar-les sempre s'espatlla el dibuix, així que ja li he dit que s'afeiti jejeje
4 de setembre del 2014, a les 13:00
Publica un comentari a l'entrada