Etiquetes

Soques

Fullejant un llibre sobre Piranesi em van venir ganes de dibuixar ruïnes i arbres recargolats... de ruïnes no n'he trobat, però durant un passeig pel bosc he pogut matar el cuquet amb aquestes soques. Mentre les dibuixava, sota un sol amable, no podia evitar traslladar-me a una nit tempestuosa i fosca i sentir la xiuladissa del vent que les va deixar així.


Labels:

Comentaris

Anna Mª ha dit…
TENEN MOLTA GRÀCIA ! LES SOQUES PERFECTES.
ELS COMPLEMENTS DE FLORETES AJUDEN I REVIFEN LA MATERIA MORTA.
9 de maig del 2013, a les 17:35
criscurto ha dit…
Gràcies Anna :) La avantatge de les soques és que si no surten perfectes tompoc ho nota ningú, jejeje, no és com dibuixar un retrat.

Una abraçada.
9 de maig del 2013, a les 17:40
Enric ha dit…
Una de les coses que m'agrada del dibuix és que, en un moment donat, pots decidir separar els elements del seu entorn i construïr una nova unitat que ens crida l'atenció de manera especial.
9 de maig del 2013, a les 18:47
criscurto ha dit…
Sí Enric, et pots permetre el luxe de treure el que et molesta sense que ningú ho trobi a faltar. En canvi si fas servir photoshop per fer el mateix sobre una foto la gent diria que has fet "trampa"!
9 de maig del 2013, a les 22:36
Odina ha dit…
Doncs, Sí trobo que ha de ser divertit entretenir-se a dibuixar la natura morta, però posar-li les flors i plantes que l'embolcallen també ajuda a l'espectador a fer-se una composició del lloc i espai que ocupen
13 de maig del 2013, a les 18:03
M. Antònia ha dit…
Precioses. A mi també m'agraden molt i els troncs dels arbres grans.
14 de maig del 2013, a les 12:54
criscurto ha dit…
Gràcies Odina i M.Antònia, els arbres vells tenen un no sé què...
16 de maig del 2013, a les 16:30
Anònim ha dit…
Me encantan estos dibujos de troncos de árboles que has hecho, qué líneas tan bonitas y expresivas...
20 de juny del 2013, a les 10:06
criscurto ha dit…
Me alegra que te gusten Gracia :)
20 de juny del 2013, a les 18:41
Publica un comentari a l'entrada