Softball a Can Font i Quer

Aprofitant la festa de l'1 de Maig vaig enredar el meu germà per anar a dibuixar al Jardí Botànic de Barcelona. Però de vegades les sortides dibuixaires agafen girs inesperats, sobretot degut a meva desplanificació total. El Jardí estava tancat, és clar, 1 de Maig! I tota la gespa de l'entrada estava ocupada per famílies veneçolanes de pícnic. Els nens feien tombarelles, les mares prenien el sol i els pares jugaven un partit de softball.

Anar sobre la marxa és un art, així que ens vam afegir al pícnic i vam estar intercanviant impressions artístiques amb la Natalia, una nena de 7 anys a qui "le gusta más Venezuela porqué allí siempre es verano", quan va sentir que nosaltres parlàvem català va deixar clar que a ella - "el color que més li agrada és el vermell"- i que la seva senyoreta (la Dolors) també els ensenya francès i anglès. - “Sé 4 llengües!” - I estira el braç orgullosa ensenyant la mà amb el dit gros amagat - 4! -.

A tots aquells que ataquen la política d'integració lingüística a les escoles, la Natalia potser els diria que "el saber no ocupa lugar!".