Etiquetes

Sortides a muntanya

Primer cim dels meus pares! El Perafita 2756 m. Un 10 per ells, per l’esforç que els va costar arribar al cim. A dalt ens pelàvem de fred així que, de baixada, vam celebrar la gesta al refugi dels estanys de la Pera amb una beguda calenta a les mans.



Un parell d'apunts més de sortides passades que havien quedat al calaix:



[Un arbre de la vall d'Angustrina]



[Estany de Lanós des de pic de Fontviva 2673 m - És com si hagués caigut un tros de cel a terra]
Labels:

Comentaris

Rosa Maria ha dit…
Felicitats als valents!!!
27 d’agost del 2012, a les 16:54
cristinacurto ha dit…
Sí sí, s'ho mereixen! Els vam fer suar però ho van aconseguir!
27 d’agost del 2012, a les 16:59
odina ha dit…
Sí, l'excursió al Perafita va ser tota una experiència per a mi. Gràcies a tots els que em vau ajudar amb el vostre optimisme, especialment a tu Cristina. Saps què em va agradar de veure un cop erem al cim(a part del paisatge és clar)? Doncs, el senyal que l'identifica. Era el primer que veia de certa importància. Els 2.756 m. per a mi ja són molts. Vaig pensar en els sentiments de les persones quan arriben als cims. Que deuen sentir ? felicitat, pau, alegria, potser tristesa.... A mi em va transmetre un esperit de germanor amb tots aquells que hi han arribat. A veure l'any que ve quina en prepareu !! facileta eh? com a molt 2.760 m. perquè no sigui dit. Petonets
2 de setembre del 2012, a les 22:00
cristinacurto ha dit…
Com que facileta?! Ara ja esteu curtits, jajaja. Em va agradar molt que vinguessiu a muntanya i si voleu repetir no patiu que de muntanyes n'hi ha moltes.

Això de fer cim és molt personal, cadascú ho sent a la seva manera. Per mi és com posar la cirereta a una excurció. Els cims sempre són un lloc especial! No només els més famosos i concorreguts, tots tenen els seu encant.
4 de setembre del 2012, a les 15:41
Publica un comentari a l'entrada