19/10 Pisang -Manang
Pisang (3185m) – Manang (3501m)
Desnivell acumulat: +366m, -54m
Durada: 4:50h (parant per dinar)
L'etapa d'avui ha estat fàcil i curta. Hem anat seguit una pista ampla sense gaire desnivell empesos pel vent i plens de pols. Trobem molta gent, els espanyols no ens saluden massa perquè portem la Senyera a la motxilla, però en canvi, és reclam per a moltes altres nacionalitats que encuriosits pregunten d'on som, o que reconeixent-la, ens diuen somrient: "Catalonia is not Spain!", i ja tenim tema de conversa. Aquesta afluència de turistes però, no fa el camí menys espectacular, tots plegats som formiguetes en la immensitat, el paisatge i els colors canviants ens deixen bocabadats.
Hem dinat en una cabana/restaurant decorat amb un crani de cabra i ple de plantes de maria (ganja). Els gossos jeien tranquil·lament al sol i nosaltres hem fet el mateix una bona estona.
Arribats a Manang els portejadors encara no hi eren, per amenitzar l'espera hem decidit provar el te tibetà... Arrrggghhhh! Llet + te + sal + mantega rància, no podia ser, de cap manera, una bona combinació. I per educació hem hagut de repetir, socors! (Eps, però estic contenta d'haver-lo provat).
Manang és molt bonic, val la pena perdre's pels carrerons del centre, cada racó té el seu encant, com el nostre campament amb vistes a l'Annapurna III (7555m). El compartim amb un burro i un toro que pasturen al voltant de la tenda, espero no topar-me amb cap dels dos quan m'aixequi a la nit per anar al lavabo.
[Rodes de pregària. Les fem girar sempre en la direcció de les agulles del rellotge, així ens guanyem una parcel·la al cel.]
Desnivell acumulat: +366m, -54m
Durada: 4:50h (parant per dinar)
L'etapa d'avui ha estat fàcil i curta. Hem anat seguit una pista ampla sense gaire desnivell empesos pel vent i plens de pols. Trobem molta gent, els espanyols no ens saluden massa perquè portem la Senyera a la motxilla, però en canvi, és reclam per a moltes altres nacionalitats que encuriosits pregunten d'on som, o que reconeixent-la, ens diuen somrient: "Catalonia is not Spain!", i ja tenim tema de conversa. Aquesta afluència de turistes però, no fa el camí menys espectacular, tots plegats som formiguetes en la immensitat, el paisatge i els colors canviants ens deixen bocabadats.
Hem dinat en una cabana/restaurant decorat amb un crani de cabra i ple de plantes de maria (ganja). Els gossos jeien tranquil·lament al sol i nosaltres hem fet el mateix una bona estona.
Arribats a Manang els portejadors encara no hi eren, per amenitzar l'espera hem decidit provar el te tibetà... Arrrggghhhh! Llet + te + sal + mantega rància, no podia ser, de cap manera, una bona combinació. I per educació hem hagut de repetir, socors! (Eps, però estic contenta d'haver-lo provat).
Manang és molt bonic, val la pena perdre's pels carrerons del centre, cada racó té el seu encant, com el nostre campament amb vistes a l'Annapurna III (7555m). El compartim amb un burro i un toro que pasturen al voltant de la tenda, espero no topar-me amb cap dels dos quan m'aixequi a la nit per anar al lavabo.
[Rodes de pregària. Les fem girar sempre en la direcció de les agulles del rellotge, així ens guanyem una parcel·la al cel.]
Comentaris
Una abraçada.
Anna
D'aquest tram em quedo amb la impressionant cadena de muntanyes de més de 7000m: Annapurna II, Annapurna IV, Annapurna III i Gangapurna amb el seu llac glacial.
I també amb les llaunes de suc CHAABA... sortosament allà només eren llaunes i costaven de trobar, en canvi aquí n'està ple!!!