11/10 Ghap - Lho
Ghap (2120m) - Lho (3180m)
Desnivell acumulat: +1337m, -300m
Durada: 8:30h (amb una parada per dinar)
Avui era el dia D, ens hem aixecat d’un salt, quina emoció! Pel camí hem anat creuant pobles idíl·lics i moltes "stupas" ("chortens" en tibetà) . Però sempre amb el coll ben estirat i la vista cap a les muntanyes impacients per veure aparèixer el Manaslu en qualsevol moment.
Els chortens són una representació simplificada de buda, poden ser, des de una pila de pedres, fins a una construcció força elaborada pintada i decorada amb roba i banderoles. El que hem trobat al poble de Lihi ens han observat durant tot el dinar i jo he aprofitat per dibuixar-lo.
Tot i que el nostre guia ens ha identificat 3 o 4 Manaslu’s durant el matí, en Ferran anava ben informat i no ens hem deixat enganyar. Sabíem que el veuríem després de trobar una roda de pregàries gegant. I per fi l’hem trobat! El guia deuria pensar que estàvem bojos, tanta excitació per una roda de pregaria no era normal. Hem fet les 3 voltes a la roda per fer sonar la campana 3 vegades, els nostres pensaments i emocions començaven a girar ràpidament com en un embut.
El sol de tarda anava caient i de sobte una aresta de neu s'ha començat a enfilar amunt sense fi, sens dubte era el Manaslu! Hem accelerat el pas i per fi ha tret el nas. Ha estat una visió tímida però emotiva, només es veia una mica però pensar que el pare d'en Ferran és allà… ens hem quedat sense paraules.
Tantes vegades n’havíem parlat i semblava tant lluny… en un altre món, un altre temps. I ara el tenim aquí als morros! Hem caminat 6 dies envoltats de banderoles de pregàries, murs mani, chortens, monestirs… tot això s’ha convertit en una rutina, però el Manaslu en persona ens ha deixat KO!
Avui dormim a Lho, es fa fosc ràpidament i des de la tenda podem veure la muntanya, m’afanyo a dibuixar-la abans que marxi la llum i se’m geli la mà.
Desnivell acumulat: +1337m, -300m
Durada: 8:30h (amb una parada per dinar)
Avui era el dia D, ens hem aixecat d’un salt, quina emoció! Pel camí hem anat creuant pobles idíl·lics i moltes "stupas" ("chortens" en tibetà) . Però sempre amb el coll ben estirat i la vista cap a les muntanyes impacients per veure aparèixer el Manaslu en qualsevol moment.
Els chortens són una representació simplificada de buda, poden ser, des de una pila de pedres, fins a una construcció força elaborada pintada i decorada amb roba i banderoles. El que hem trobat al poble de Lihi ens han observat durant tot el dinar i jo he aprofitat per dibuixar-lo.
Tot i que el nostre guia ens ha identificat 3 o 4 Manaslu’s durant el matí, en Ferran anava ben informat i no ens hem deixat enganyar. Sabíem que el veuríem després de trobar una roda de pregàries gegant. I per fi l’hem trobat! El guia deuria pensar que estàvem bojos, tanta excitació per una roda de pregaria no era normal. Hem fet les 3 voltes a la roda per fer sonar la campana 3 vegades, els nostres pensaments i emocions començaven a girar ràpidament com en un embut.
El sol de tarda anava caient i de sobte una aresta de neu s'ha començat a enfilar amunt sense fi, sens dubte era el Manaslu! Hem accelerat el pas i per fi ha tret el nas. Ha estat una visió tímida però emotiva, només es veia una mica però pensar que el pare d'en Ferran és allà… ens hem quedat sense paraules.
Tantes vegades n’havíem parlat i semblava tant lluny… en un altre món, un altre temps. I ara el tenim aquí als morros! Hem caminat 6 dies envoltats de banderoles de pregàries, murs mani, chortens, monestirs… tot això s’ha convertit en una rutina, però el Manaslu en persona ens ha deixat KO!
Avui dormim a Lho, es fa fosc ràpidament i des de la tenda podem veure la muntanya, m’afanyo a dibuixar-la abans que marxi la llum i se’m geli la mà.
Comentaris