08/10 Machhakhola - Jagat
Machhakhola (869m) - Jagat (1340m)
Desnivell acumulat: +1130m, -640m (arpox.)
Durada: 8:20h (amb una parada per dinar)
Avui hem acceptat definitivament la porqueria. Ens hem resignat a estar sempre suats, humits i pudorosos. El camí ha estat llarg i força solitari. Hi ha menys pobles i el transit de gent local ha disminuït. Pel que fa a turistes, som pocs i ja ens comencem a conèixer les cares.
Un dels pobles que hem passat era Tatopani. En arribar-hi hem vist unes fonts ideals per posar-hi el cap a sota i quedar nous, però ha resultat que eren d'aigua calenta!? I és que Tatopani vol dir literalment aigua (pani) calenta (tato). De totes maneres ens hem remullat el cap. No ens ha servit de gaire però, als cinc minuts tornàvem a estar igual d’enganxosos. Val més no capficar-s'hi i gaudir del paisatge que és espectacular.
Al costat de les fonts hi havia una botigueta atapeïda on tenien de tot! Qualsevol cosa que t'haguessis pogut oblidar. Jo he aprofitat per comprar un raspall de dents, el meu ha desaparegut dins la immensitat del petate i només valia 30 rupies. Al Ferran li ha fet gràcia comprar unes de les begudes que posen en olles amb aigua freda per temptar als turistes acalorats (cal dir que no son tant fredes com ens agradaria).
En arribar a Jagat els portejadors no havien arribat (per variar) i hem hagut d'esperar una hora i mitja! Això ja passa de mida, aquest vespre parlarem amb el guia. Durant les esperes vaig dibuixant nens més bruts que jo... però preferiria poder-me canviar, rentar i descansar.
[Aquest nen es deia Anamal i la seva germana gran me l'ha plantificat al davant per que el dibuixés. M'ha fet gràcia perquè, amb una il·lusió tremenda, anava dient a tothom "Artist, artist..." tot assenyalant el dibuix. I es clar, s'ha anat acumulant gent a les meves espatlles per veure que feia, quin compromís!]
Desnivell acumulat: +1130m, -640m (arpox.)
Durada: 8:20h (amb una parada per dinar)
Avui hem acceptat definitivament la porqueria. Ens hem resignat a estar sempre suats, humits i pudorosos. El camí ha estat llarg i força solitari. Hi ha menys pobles i el transit de gent local ha disminuït. Pel que fa a turistes, som pocs i ja ens comencem a conèixer les cares.
Un dels pobles que hem passat era Tatopani. En arribar-hi hem vist unes fonts ideals per posar-hi el cap a sota i quedar nous, però ha resultat que eren d'aigua calenta!? I és que Tatopani vol dir literalment aigua (pani) calenta (tato). De totes maneres ens hem remullat el cap. No ens ha servit de gaire però, als cinc minuts tornàvem a estar igual d’enganxosos. Val més no capficar-s'hi i gaudir del paisatge que és espectacular.
Al costat de les fonts hi havia una botigueta atapeïda on tenien de tot! Qualsevol cosa que t'haguessis pogut oblidar. Jo he aprofitat per comprar un raspall de dents, el meu ha desaparegut dins la immensitat del petate i només valia 30 rupies. Al Ferran li ha fet gràcia comprar unes de les begudes que posen en olles amb aigua freda per temptar als turistes acalorats (cal dir que no son tant fredes com ens agradaria).
En arribar a Jagat els portejadors no havien arribat (per variar) i hem hagut d'esperar una hora i mitja! Això ja passa de mida, aquest vespre parlarem amb el guia. Durant les esperes vaig dibuixant nens més bruts que jo... però preferiria poder-me canviar, rentar i descansar.
[Aquest nen es deia Anamal i la seva germana gran me l'ha plantificat al davant per que el dibuixés. M'ha fet gràcia perquè, amb una il·lusió tremenda, anava dient a tothom "Artist, artist..." tot assenyalant el dibuix. I es clar, s'ha anat acumulant gent a les meves espatlles per veure que feia, quin compromís!]
Comentaris
Encara que no et comenti res moltes vegades, et segueixo quasi be cada dia el teu bloc del Nepal.Val a dir que avui semblava que jo també havia participat en aquest dia, ho expliques d'una manera molt natural,fins i tot sembla que t'hi trobes.
Els nens que dibuixes són maquíssims amb els ulls rasgats,els ensupegues a la perfecció.
Endavant !. Anna
Dibuixar aquests nens era tot un repte! Jo que tinc tanta vergonya ... em demanaven que els dibuixes mentre mig poble s'ho mirava, s'anaven estrenyent per veure bé i al final acabaven tots a sobre meu i no podia ni moure el llapis.
Una abraçada!