04/10 Arribada a Kathmandu
Visat: 32.5€ + 1 foto carnet + omplir un formulari + una cua interminable.
Canvi de moneda: al mateix aeroport (1€ = 100 rúpies aprox. menys la comissió)
Un cop aconseguits l'equipatge, el visat i les rúpies, ens hem submergit en el caos de Kathmandu: taxis ultra petits i hàbils, eixams de motos que es filtren entre els cotxes, rickshaws (taxis-bici) que travessen sense mirar... i tots conduint per la dreta i tocant la botzina com bojos per no xocar ni atropellar a la gent (molta gent!) molts amb mocadors al nas perquè la contaminació es pot tallar amb un ganivet... estàvem avisats però el xoc ha estat considerable igualment.
Un cop instal·lats a l'hotel ens hem omplert de valor per treure’ns de sobre l’encàrrec d'un company de feina: portar una carta a l’orfenat on va adoptar la seva filla (temps estimat: 30 min). Però ràpidament hem descobert que, a Kathmandu, les adreces són de tot menys exactes, hem tardat 4h a trobar l'hospici amb les úniques indicacions del nom del barri i la descripció de la casa, - "una casa com la de Psicosi" - ens va dir... - “ai carai, si totes les cases ho semblaven! I no la podia enviar per correu?!" - li deia jo a en Ferran ja farta de donar voltes i més voltes. Però preguntant (en anglès cutrilongo) s'arriba a Roma i finalment hem entregat el que ha resultat ser un dibuix molt mono però que ens ha costat sang, suor i llàgrimes.
A la matinada no puc dormir i aprofito per dibuixar les vistes des de l'habitació, curiosament tot està tranquil, cap cotxe, cap botzina... la calma abans de la tempesta, demà comença l'aventura.
Canvi de moneda: al mateix aeroport (1€ = 100 rúpies aprox. menys la comissió)
Un cop aconseguits l'equipatge, el visat i les rúpies, ens hem submergit en el caos de Kathmandu: taxis ultra petits i hàbils, eixams de motos que es filtren entre els cotxes, rickshaws (taxis-bici) que travessen sense mirar... i tots conduint per la dreta i tocant la botzina com bojos per no xocar ni atropellar a la gent (molta gent!) molts amb mocadors al nas perquè la contaminació es pot tallar amb un ganivet... estàvem avisats però el xoc ha estat considerable igualment.
Un cop instal·lats a l'hotel ens hem omplert de valor per treure’ns de sobre l’encàrrec d'un company de feina: portar una carta a l’orfenat on va adoptar la seva filla (temps estimat: 30 min). Però ràpidament hem descobert que, a Kathmandu, les adreces són de tot menys exactes, hem tardat 4h a trobar l'hospici amb les úniques indicacions del nom del barri i la descripció de la casa, - "una casa com la de Psicosi" - ens va dir... - “ai carai, si totes les cases ho semblaven! I no la podia enviar per correu?!" - li deia jo a en Ferran ja farta de donar voltes i més voltes. Però preguntant (en anglès cutrilongo) s'arriba a Roma i finalment hem entregat el que ha resultat ser un dibuix molt mono però que ens ha costat sang, suor i llàgrimes.
A la matinada no puc dormir i aprofito per dibuixar les vistes des de l'habitació, curiosament tot està tranquil, cap cotxe, cap botzina... la calma abans de la tempesta, demà comença l'aventura.
Comentaris