Un retaule en 4 passos

El final d'una etapa com l'escola bressol es mereix com a mínim un retaule! (i un pica pica quan arribi el moment si la COVID ens deixa)


Un pare de la classe m'ho va proposar i em va semblar una idea genial, però molt arriscada! Quinze famílies havien de quedar contentes del retrat dels seus fills/es. A ningú li fa gràcia que dibuixin el seu fill com un bunyol i, entre tants retrats, és molt difícil no espifiar-la en un moment o altre.

La tàctica que vaig fer servir és la següent: 

Pas número 1: recerca i captura entre les fotos que ens envien de l'escola i muntatge d'un mural provisional.


Pas número 2: una quantitat tremenda d'esbossos en una llibreta amb paper molt dolent per no tenir càrrec de consciència. Aquí en veieu alguns...







Pas número 3: Passar els dibuixos a net amb la taula de llum, un llapis ben afilat, llapis de colors aquarel·lables i, ara sí, un paper com Déu mana amb bon gramatge però llis per poder fer detalls.



I pas número 4: Muntatge digital de tots els dibuixos emulant el muntatge inicial de fotografies. Digitalment he fet les superposicions i ajustos de mida per a que tots els nens segueixin un odre harmònic. També he duplicat i reubicat algunes maduixeres per donar més unitat al dibuix. 



Sorprenentment, després de dibuixar-los a tots per separat sembla que tot encaixa!! Ara ja només queda fer-ne una impressió per cada família i creuar els dits perquè ningú arrufi el nas.


Comentaris

Les coses excepcionals es fan perquè l'autor/a té una habilitat excepcional, però si això li sumes dedicació, il·lusió i passió pel que fas el resultat passa a ser genial!
És un goig poder fer aquestes coses com aquesta!
Sovint, en el món de l’art, hi ha qui sobrevalora el seu treball. En el teu cas és a l’inrevés, Un ha de saber on està però mai donar-se de menys. Espero que rebis el reconeixement que et mereixes.
criscurto ha dit…
Gràcies Enric!! Quin comentari tan afalagador. Una vegada mentre dibuixava en un refugi una noia em va dir que no donava valor al que feia perquè em sortia fàcil, però que en tenia molt de valor! Crec que els dos teniu raó però costa traduir el que t'agrada a $$$. En aquest cas hi ha 15 famílies encantades amb el record que tindran dels nens i nenes de la classe. Tothom està content i jo he passat una bona estona, que més es pot demanar!
tahirida ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.