22 de desembre de 2017

Berlin tranquil

El 2015 vaig estar a Berlin dibuixant a tota màquina... fins i tot vaig fer un facsímil del quadern que es pot trobar a Amazon.


Em va agradar tant que no m'ha fet res tornar-hi aquest 2017. Aquest cop els dibuixos estan racionats, són menys turístics i es limiten als llocs on hi havia una cadira a prop per raons de salut, podrien ser dibuixos fets a qualsevol lloc, però Berlín inspira.

Aeroport...

Avió...

Museus... en aquesta ciutat hi tenen els museus més espectaculars que és vist mai.

La mida de les peces del Pergamonmuseum és colossal, per moltes vegades que hi vagis sempre caus de cul.


No em puc resistir a aquest ant del Neues Museum. Va viure fa 10.700 anys i el van trobat a 7 metres sota terra quan feien la estació de metro del barri de Tiergarten. 


Al Museum für Naturkunde em poso les botes dibuixant més esquelets. L'Archaeropteryx és una espècie clau per entendre la evolució entre els rèptils i els ocells. Té cua òssea, dents i urpes com els rèptils, però també ales i plomes com els ocells. És petit però importantíssim!


En Tristan Otto és, en canvi, espectacularment enorme. L'únic exemplar de T-Rex complet que poden trobar a Europa actualment. Els ossos estan fossilitzats i tot ell és de color negre com el carbó.


Que no faltin també les obres d'art, ni ha tantes i de tan conegudes que no saps ni per on començar. 


Als vespres estem ko però ens hem reservat energies per un concert al mític A-TRANE. M'ha tocat seure al costat del pianista, gairebé em menjo les tecles, fantàstic!


Amb la tensió política que hi ha últimament a Catalunya ens connectem per veure alguns telenotícies i de cop i volta tornem a tocar de peus a terra...

Als informatius els polítics fan declaracions incendiàries, quan visitem el camp de concentració de Sachenhausen comencem a relacionar coses del present i del passat que posen els pels de punta.


Però millor seguir dibuixant que les notícies posen de mal humor... més museus... aquest cop el Museu de la Tècnica, per defecte professional no m'he pogut resistir a aquest estudi de televisió de l'any 1958.



I entre una cosa i altra sempre hi ha el metro...



3 comentaris:

Enric Curto ha dit...

Buf! com passa el temps sembla ahir que vam compartir el primer viatge. Quantes coses queden per veure! M'agrada especialment que el ant estigui content i feliç!

Cristina Curto ha dit...

I tant Enric! El temps passa volant i quan tornes als llocs sempre es descobreixen coses noves. L'ant estava molt quiet i somrient per a que el dibuixés jejeje

Josep Torres ha dit...

Bones festes i bones vacances