27 de setembre de 2017

Tristaina

A muntanya caminem sense pressa però sense pausa (o amb pauses més aviat curtes) i els dibuixos són petits, ràpids i, a vegades, aquarel·lats a posteriori. Si el que vols és fer cim no et pots despistar amb els horaris, quan es dibuixa el temps passa molt ràpid i et pot atrapar el mal temps o la nit.

Aquest cop he renunciat al cim i m'he quedat al llac per dibuixar amb calma. Els núvols anaven passant, amenaçadors a vegades, però després de dues hores de veure'ls passar he acabat feliçment el meu dibuix. Ara tinc pendent de fer el cim un altre dia.