Etiquetes

Cementiri de Montjuïc


[Capvespre al cementiri de Montjuïc]

Dibuixar en un cementiri produeix una sensació estranya i electrificant. Hi ha més quietud de la que es pugui aconseguir a cap altre lloc i estar viu és estadísticament un privilegi.  


[Carrossa Estufa - Museu de les Carrosses Fúnebres de Montjuïc]

Labels:

Comentaris

Enric Curto - photographer ha dit…
Oooooh! Amb lo que m'agraden els cementiris, tots surten quiets a la foto. Bé, no cal frivolitzar. És veritat que el "tanatos" és un tema recurrent en l'art. Espero de tornar a visitar-lo però de moment sense caixa.
7 de desembre del 2016, a les 11:52
criscurto ha dit…
Jajaja jo també espero tornar-hi un dia, encara sense la caixa clar i amb el dia una mica més llarg per no passar por dibuixant ;)
30 de gener del 2017, a les 22:19
Publica un comentari a l'entrada