16 d’agost de 2014

Un dia al Tibidabo

Al Tibidabo m'he reconciliat amb el verd maragda, feia molt temps que el portava a l'estoig d'aquarel·les i no em servia de res, però aquí està per tot arreu!!


 A l'hora de dinar dibuixem i l'Albert m'ajuda amb el llapis multicolor.


Dibuixo el "Diabolo". Quan hi he pujat m'ha semblat llaaaaarg i ara trobo que no dura gens! Em sembla que un dels símptomes de fer-se gran és quan et mareges a les atraccions encara que només siguin els cavallets...



6 comentaris:

Papa de la pampa ha dit...

Grande, grande, vos no sos grande!. Eso lo puede desir tu viejo!. Pos si jegais a subir a las oshas con Albert.

Cristina ha dit...

jajaja els cavallets maregen però les "oshas" són mortals!!! x x x

Adriana Gasparich ha dit...

Muy bien, tus dibujos reflejan cuan divertido fue!

Cristina ha dit...

Gracias Adriana! x x x

Odina Teixido ha dit...

Realment va ser un dia molt bonic i ens ho vam passar molt bé. Com sempre els teus dibuixos són un resum fantàstic de les teves experiències. En aquesta ocasió trobo que has "clavat de ple" la mirada de l'Albert mentre es menjava els seu bocata tot dinant plegats.

Cristina ha dit...

Gràcies Odina! La cervesa segur que hi va ajudar jajaja tenia la mà suelta ;)