11 d’abril de 2014

Alta ruta


Els preparatius: per molt que intentem economitzar la motxilla per 6 dies pesa molt!


...i al cotxe el mateix dibuix de sempre.


Passem la primera nit a Chamonix: última revisió del correu, últimes trucades, ens mentalitzem per passar 6 dies amb els esquís als peus, desconnectats i sense dutxar-nos.


Vistes des del refugi de Trient a 3170 m, la nostra recompensa a set hores de marxa per colls i glaceres.


Als refugis l'aigua és de fosa, és a dir, n'hi ha la justa per rentar-se les mans i la cara, però veure s'ha de comprar embotellada a 10 CHF l'ampolla, és la ruïna!


Per seguir la ruta hem de creuar un tram civilitzat, esperem un taxi a Champex-Lac.


Agafem un ou cap a la Cabana de Mont-Fort des d'on seguirem el nostre camí a través dels Alps més salvatges.


Cabana de Mont-Fort a 2457 metres.


Les timbes de cartes animen la tarda al refugi. Algunes són en alemany, altres en italià, altres en anglès...


De camí a Prafleurí el dia ha estat espatarrant, sol, gens de fred, i per rematar-ho hem fet el Rosablanche 3336 m. Un cim dels Alps sempre és una medalla a l'expedient! Un cop a dalt m'ha caigut un esquí - Oh!! Déu meu!!! - però costat bo per sort - UUffff!!!-. I he hagut de baixar un tros caminant (ho he pagat molt barat).


No estic al 100%, la panxa em fa la guitza i vaig a ritme de cargol.


M'estiro al llit però no milloro. La gent entra i surt fent i desfent motxilles.


Tot i així arribem a la Cabana de Dix. Hem sortit molt d'hora per evitar les allaus de fusió. La isoterma es troba a 3200 metres i el llac de Dix és un lloc perillós.


De tan en tant un cop d'aire porta una mica de cobertura.


El guarda de Dix ens amenitza la tarda amb música.


Tot i les camamilles i coca-coles no milloro, abandonem. No podrem arribar a Zermatt.


Ens desviem per una vall lateral fins a Arolla. Hem fet més de 70 km amb els esquís als peus i n'hem d'estar contents, però no poder acabar i haver d'esperar el taxi durant una hora sota la pluja ens ha aixafat els ànims. En Ferran i en Joan maten el cuc menjant fuet, jo faig l'últim dibuix.


4 comentaris:

Odina Teixido ha dit...

M'agraden els diaris de viatge que fas, tot fent el dibuix més adequat o curiós en cada moment. Aconsegueixes una bona aproximació dels aires que vau respirar durant la travessa.

Cristina ha dit...

Gràcies! Anava curta de materials pq la motxilla ja pesava prou, però he fet el que he pogut. x x x

Tomàs ha dit...

Estupenda crònica gràfica! Enhorabona, també per la ruta.
Espero que el mal de panxa ja hagi passat...

Cristina ha dit...

Gràcies Tomàs, ja estic al 100%! Una abraçada x x x