7 de febrer de 2014

Desafiant el vertigen per al meu nou llibre


El dibuix m'ha portat a llocs sorprenents, com a aquest terrat del nº102 de la Rambla de Barcelona.





El terrat és d'en Miguel Ángel, amic de la Margot, a qui vaig conèixer dibuixant en un sketchcrawl. Xerrant xerrant li vaig comentar que estava buscant una vista d'ocell de la Rambla i, en un obrir i tancar d'ulls, ja tenia dia i hora per anar a dibuixar. Quina eficàcia! De tot plegat n'ha sortit aquesta barrija-barreja d'arbres, cotxes i colors que formarà part del llibre que estic preparant. Gràcies Margot i Miguel Ángel!


10 comentaris:

Papa ha dit...

Fantàstic! Això ja està fet...segur que aviat etv fas famosa.
Papa

Cristina ha dit...

Jajaja famosa no crec, però si que estic treballant de valent! Ja falta poc...

MUAKS

Anna ha dit...

Oh! És un dibuix sorprenent, cal girar el cap per veure'l bé. Una meravella.
Aquestes oportunitats valen la pena.

Cristina ha dit...

Gràcies Anna! Va sortir sobre la marxa i al final em va sorprendre a mi i tot.

Swasky ha dit...

Et felicito, est una "crack". Tinc ganes de veure els originals.

Cristina ha dit...

Gràcies Swasky, doncs te'ls ensenyo quan vulguis :)

Swasky ha dit...

Gràcies! Estic segur que més d'una o d'un s'ha trencat el coll mirant aquest dibuix.

Odina Teixido ha dit...

Quina passada de dibuix! Em vas comentar que vas tenir sensació de vertigen quan vas veure les rambles des d'aquest balcó. Diuen que els bons dibuixants saben plasmar les seves sensacions i sentiments quan dibuixen. Doncs tu seràs una gran dibuixant perquè en passar la mirada detingudament sobre la pantalla de l'ordinador, m'ha vingut aquesta sensació vertiginosa realment impactant. Molt bona feina .

Cristina ha dit...

Oh gràcies Odina! Estic nedant en un nuvol d'afalacs! :)

Gracia Navas ha dit...

Ooohhh, qué pedazo de dibujo!!! Esto es un opus magnum...