14 d’agost de 2013

Els guardo... els llenço...???

De vegades cal pertorbar la pau dels armaris buscant alguna cosa i aleshores comences a treure trastos i més trastos, en el meu cas surten carpetes i dibuixos oblidats, i aleshores em dic - No pot ser, vaig a fer neteja! - però quan els miro em sap greu llençar-los. Aquest són de fa temps, de quan la Fatu venia a classe de figura humana. Era tan llarga i prima que costava encabir-la al paper.



 

5 comentaris:

Tomàs ha dit...

Són preciosos, Cris, conserva'ls!

Cristina ha dit...

De moment s'han salvat! Tot depèn de l'humor amb que estàs quan te'ls trobes :)

Enric (papa no de Roma sino l'original) ha dit...

Farè com tu amb les meves fotos... si no els vols me'ls dones a mi que els guardarè. De vegades em renyes perquè faig neteja de material arxivat i tinc temptació de llençar algunes fotos. Per sort penso amb el que dius i em el que m'aconsellen d'altres fotògràfs...¡No trenquis, tiris o malvenguis res!.
Hem de valorar la nostra feina. Tot el que fas forma part de tu. Guardar aquests treballs en que hi has posat il·lusió és del tot obligat guardar-los. Repeteixo "PROHIBIT TIRAR"

Odina Teixido ha dit...

Ni pensaments, no es poden tirar! Formen part de la teva història com a dibuixant i tenen una ànima que no pots menysprear. Si els has guardat fins ara, és perquè inconscientment saps que formen par del teu bagatge.

Cristina ha dit...

D'acord, d'acord! No els llenço... carai, si que han despertat empatia pobres dibuixos.