3 de maig de 2013

Softball a Can Font i Quer

Aprofitant la festa de l'1 de Maig vaig enredar el meu germà per anar a dibuixar al Jardí Botànic de Barcelona. Però de vegades les sortides dibuixaires agafen girs inesperats, sobretot degut a meva desplanificació total. El Jardí estava tancat, és clar, 1 de Maig! I tota la gespa de l'entrada estava ocupada per famílies veneçolanes de pícnic. Els nens feien tombarelles, les mares prenien el sol i els pares jugaven un partit de softball.



Anar sobre la marxa és un art, així que ens vam afegir al pícnic i vam estar intercanviant impressions artístiques amb la Natalia, una nena de 7 anys a qui "le gusta más Venezuela porqué allí siempre es verano", quan va sentir que nosaltres parlàvem català va deixar clar que a ella - "el color que més li agrada és el vermell"- i que la seva senyoreta (la Dolors) també els ensenya francès i anglès. - “Sé 4 llengües!” - I estira el braç orgullosa ensenyant la mà amb el dit gros amagat - 4! -.

A tots aquells que ataquen la política d'integració lingüística a les escoles, la Natalia potser els diria que "el saber no ocupa lugar!".

8 comentaris:

Aleix ha dit...

Només uns dies abans vaig passejar pel mateix indret, també em va sorprendre el joc. Vaig pensar que jugaven a bèisbol! Després, sí que vaig poder entrar al parc. Val la pena i crec que cada primer diumenge de mes és gratis.

Enric ha dit...

Quan ho mires, d'entrada, ho assimiles com una imatge, curiosa, bonica i descriptiva del que passava davant del Jardí Botànic, si t'hi vas fixant comences a veure el que la fa sorprenent i dona a la Cristina categoria G.A. (de "Great Artist"). El traç determina l'objecte però definint-lo amb personalitat. No cal una gran precisió en el dibuix per sentir la concentració, tensió, actitud, pensaments i sentiments de cada personatge. M'agrada el color: cel groc, ombres blaves, llum blanca, color vermell en punts on reforcen la composició. Es nota l'influencia del saló del còmic, amb uns texts que ens acosten més a l'escena.
En definitiva està molt bé perquè amb dona la sensació de ser allà i fruir del moment tal com el vivien la Cristina i en David!
¡Algú ho havia de dir!

Cristina ha dit...

Hola Aleix, baseball, jo tb ho vaig pensar, però la Natalia ens va explicar que era softball, hi ha algunes diferències, la pilota és més gran i el camp em sembla que més petit... però no en tinc massa idea.

Si que hi ha varis dies gratuïts al jardí botànic, ho posa a la seva web:

http://w3.bcn.cat/V65/Home/V65XMLHomeLinkPl/0,4555,418159056_1298024006_1,00.html

Cristina ha dit...

Enriiiiiiic m'has deixat aplatanada!!! Carai quina crítica més fabulosa!!! A partir d'ara hauré de posar això de G.A al meu currículum jajaja

Una abraçada moooooolt gran x x x

Odina Teixido ha dit...

Quan em vas dir que havies dibuixat un partit de softball vaig pensar: com se les haurà enginyat?

Evidentment no m'has decebut. El dibuix transpira moviment i bon ambient amb la conversa afegida molt encertadament. M'agrada el detall de la camiseta negra que dóna un toc de professionalitat en el joc que segurament és el que volien aconseguir els jugadors.

Petonets

Cristina ha dit...

Gràcies Odina! Transpira moviment pq m'ha quedat una mica guerxo jejeje, feien molta gresca, però la veritat és que semblaven molt professionals!

M. Antònia ha dit...

Molt bo, té raó l'Enric. Noto la velocitat del "tir"del bat. Els colors t'han quedat "rodons".

Cristina ha dit...

Gràcies M. Antònia :)