5 de març de 2013

Camporells


Quan faig la motxilla sempre em deixo una cosa o altra, però una (mini)llibreta i un punta fina, no hi poden faltar. No és material de supervivència, però em fa feliç portar-ho i al final sempre cau algun dibuix (o uns quants!).




Davant el refugi de Camporells s'alça el Petit Peric com un trofeu immens. Ens hem passat la tarda mirant-lo orgullosos i pensant -"Venim d'allà dalt!"-. Una Orangina més que merescuda passa com l'aigua mentre les ombres l'allarguen a poc a poc.


Al vespre, el caliu de refugi recull els 20 excursionistes que ens hi allotgem com si fóssim una família, no hi ha aigua corrent ni lavabos, però ens sentim com uns reis i tenim converses a cavall entre el francès, el català i el castellà que acaben en rialles. Després de sopar ja és negre nit. Una quantitat sorprenent d'estels ens embolcalla i fins i tot una estrella fugaç es deixa caure per adornar-ho tot. Anem a dormir que demà ens espera un dia intens: Pic de Mortiers i un fabulós descens de 1000 m esquiant per la vall de Galba.