5 de febrer de 2013

Ermita de la Salut (Collserola)

L'altre dia vaig tenir un empatx total de bytes i llum de fluorescent. Necessitava una escapada urgent! Per sort, a 30 min de casa en bicicleta hi ha l’ermita de la Salut. S'hi arriba per una pujada molt empinada que et fa entrar el sol i l'olor de pi per via intravenosa. S'ha d'estar en forma de debò per fer-la sense posar el peu a terra, uf! Un cop a l'ermita em vaig posar a dibuixar en mig de la tranquil·litat i el piu-piu dels ocellets (oh, felicitat infinita).


Mentrestant anaven apareixen pel camí altres víctimes d'aquesta pujada. Les jubilades caminadores eren les que arribaven amb més dignitat, xerra que xerra elles com si res. El que ho portava pitjor, en canvi, era un home rodonet, vermell com un tomàquet i amb la cara mig desencaixada d'esgotament, intentava mantenir el ritme de “casi córrer” fins a tocar la balda de la porta de l'ermita. Al pobre no li quedaven forces ni per contestar el meu "bon dia". Voleu dir que és gaire sa això?