22 de maig de 2012

Dibuix nocturn



[Punta fina i aquarel·la sobre el paper més dolent que tenia per casa]

És negre nit i tothom dorm... menys jo. Amb el llum apagat i la llibreta ben arrambada a la finestra, per pescar una mica de llum, vaig dibuixant a les palpentes... no passa ni una ànima pel carrer.

Un cop acabat, he anat a veure el resultat sota la llum de la campana de la cuina... quina sorpresa, és com si l'hagués fet algú altre!

4 comentaris:

anna ha dit...

Quin humor !... El dibuix ha quedat perfecte, no sé com t'ha pogut sortir tan ben fet.

cristinacurto ha dit...

Va quedar així per xiripa! És el que té l'insomni... de vegades tens més temps per fer coses.

Odina ha dit...

No sé què m'agrada més, si el dibuix o la manera com expliques l'anècdota. La trobo d'alló més simpàtica!!! crec que t'està sortint una vena escriptora amb molt de carisma

cristinacurto ha dit...

Si et sentissin els meus profes de català i castellà... no s'ho creurien! Sempre m'havien dit que no servia per les lletres, com que faig tantes faltes... L'únic que em posava bona nota a les redaccións era el profe d'anglès de COU, tot un mèrit pq l'home era traductor i es prenia molt en serio això d'escriure bé.