10 d’abril de 2012

Un laberint de branques



[Estilogràfica i retoladors sobre paper]

Quina sorpresa quan he trobat aquest dibuix antic i oblidat. Sempre m'han agradat els abres recargolats i amb personalitat. N'hi ha que sembla que puguin parlar.

Si també us agraden us recomano que feu un cop d'ull a les pintures d'aquesta noia: http://www.zsuzsanna.com/paintings.html

4 comentaris:

Enric ha dit...

És un arbre amb personalitat, també m'han agradat els de la Zsuzsanna. És questió de llençar-se a fer grans obre sense por!.

cristinacurto ha dit...

La pega de les grans obres és que després no saps on guardar-les... m'hauré d'inventar un kit desmuntable! x x x

Odina ha dit...

Ostres quina troballa!! són molt originals . Ja tens una altra fons d'inspiració . petonets:)

cristinacurto ha dit...

Com jo sempre dic: copiant s'aprèn molt!