6 de març de 2012

Fi del trekking


[Manaslu (8163 m)  des de Sama]

Aquest viatge era un somni d'en Ferran i jo em vaig apuntar al carro, una aventura així no es pot deixar escapar. Sortir de la rutina, la feina, les cues de transit... era un punt esperançador a l'horitzó i un nou començament per a totes les coses noves que havien de venir.

Ara tornem a ser aquí immersos en la rutina, però ja hem vist el Manaslu i tants dies caminant través de les muntanyes ens han fet veure les coses en la seva veritable dimensió. Ara em conec una mica millor, els aires de l'Himàlaia desperten els sentits i t'eixamplen el cor.

Gràcies per la vostra companyia durant aquest viatge. Espero que us hagi agradat i us animo a trobar les energies per fer realitat les vostres il·lusions.

A reveure i aneu visitant el blog! Una abraçada.

8 comentaris:

Begoña ha dit...

Hola Cristina:
He disfrutado día a día con cada una de tus entradas. Debe haber sido una experiencia inolvidable, de las que marcan para toda la vida. ¡Sois muy valientes!. Los dibujos son preciosos y los textos los encuentro muy ligeros y entretenidos, me hacen mucha gracia. Muchas gracias por compartir esta bonita experiencia. Enhorabuena!!!!. Me encanta tu blog...
Un beso.
Begoña.

cristinacurto ha dit...

Hola Bego!

M'ha agradat molt compartir aquest viatge amb tots vosaltres, ens van passar tantes coses que tenia ganes d'explicar-les a tothom amb tot luxe de detalls! ;)

Me n'alegro que us hagi agradat!

Una abraçada.

Enric ha dit...

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOH! Trobarem a faltar aquesta lectura tan amena i aquets dibuixos tan evocadors.
No és el mateix que anar-hi però així n'hem pogut participar una miqueta-molt.
Gràciessssssssssssssssssssssssssssss!

joshemari ha dit...

Hola Cristina, te felicito por todo ese reportaje. Interesantísimo, aparte de que hayáis cumplido con el sueño y ese deber moral de "patear" y visitar el lugar de tristes recuerdos . Seguro que la persona ausente estará muy feliz de saber vuestra hazaña y el logro moral que habéis conseguido.
Cierto que ante la inmensidad de lo que habéis visto y vivido, vuestro interior habrá cambiado, como dices. De eso, los budistas saben mucho (no tengo nada que ver con ellos ni con ninguna otra religión, hablo de su filosofía).
Felicidades por el logro y esa redacción magnífica que has hecho.
Un abrazo.

cristinacurto ha dit...

Enric, doncs si t'ha agradat encara ets a temps d'anar-hi! És clar que d'aquí poc es pordrà fer tota la volta als Annapurnes amb 4x4... potser t'esperaràs a llavors no? Ai però no serà el mateix...

cristinacurto ha dit...

Gracias Joshemari, ha sido una experiencia que no olvidaremos nunca y queríamos de compartirla. Me alegra que te haya gustado. Antes de empezar teníamos muchas dudas prácticas y logísticas, no sabíamos que nos encontraríamos. Nos ayudó a decidirnos un libro muy interesante y divertido, "Petjades de pedra" de Sergi Ramis, si lees en catalán te lo recomiendo. Espero que este blog anime a alguien a emprender un trekking porqué es una gran aventura interior.

Un saludo

Ferran ha dit...

Aquesta pintura del Manaslu és el resum perfecte del viatge.

cristinacurto ha dit...

Jo només de mirar-la em teletransporto! Quins records...