24 de febrer de 2012

23/10 Muktinath - Jomson

Muktinath (3710 m) – Jomson (2743 m)
Desnivell acumulat: +270 m, -1114 m
Durada: 6:10h

Després de 19 jornades de trekking les últimes passes s'han fet estranyes. Hem anat deixant enrere tot el que hem viscut aquests dies i jo em preguntava –M'ha canviat aquest viatge?–. Tot barrinant la resposta anava gaudint del paisatge que no s'assemblava en res al que havíem vist fins ara. El riu circulava pel fons de la vall curiosament desèrtica i el sol suavitzava el fred; continuem al Nepal però la influència és totalment Tibetana. A partir de les 10 h, però, s'ha aixecat un fort vent que no ens deixava sentir ni els propis pensaments. Vet aquí perquè és tot tan àrid.

Hem arribat a Jomson eufòrics, disfressats de tuaregs i plens de sorra. Ho hem aconseguit! Després de més de 65 km i 14000 m de desnivell acumulat només volíem una cosa: dutxar-nos. Trobar el nostre lodge se’ns ha fet etern.

L'habitació estava molt neta. Dos llits, una taula i vistes privilegiades al Nilguiri (7061 m), tot un luxe. Sota la promesa que sortiria aigua calenta, ens han ensenyat la dutxa, no tan neta, però que hi farem. En Ferran, que és un cavaller, m'ha cedit l'honor d'estrenar-la. Res d’aigua calenta! Era tan freda que només mullar-me els peus he rejovenit 10 anys! De cop i volta em sobrava energia per anar a passejar i comprar records.

[Marpha (brandi de poma, el souvenir oficial de la zona) i la cervesa autòctona Everest]

Al vespre, després d'un generós sopar, hem celebrat el final del trekking amb els portejadors i el guia: propines, cervesa i pastís de xocolata circulaven amunt i avall. No sabíem massa que dir-nos, sort que en Ferran s'ha tret de la màniga un discurs molt inspirat elogiant-los la feina feta. Mentrestant la cervesa anava fent efecte i ja s'han animat una mica. Se'ls veu bona gent i han estat un bon equip.

Enyorarem la tenda, el te, els "Good morning" dels portejadors que saludaven així tan si era de dia com de nit, les palanganes d'aigua calenta, el mitjons penjats de les motxilles, els invents culinaris d'en Tshiring, les nits estrellades, la presència del Manaslu, el silenci...

2 comentaris:

Odina ha dit...

Hola, fa dies que no entrava a algun dels teus esbossos, aprofito estones de quietud per relaxar-me i llegir les vostres aventures. Veig que això ja s'acaba, ho trobaré a faltar. La veritat és que n'he gaudit molt. Veig que en aquest país treuen souvenirs de per tot. Xulo l'alpinista de la cervesa Everest !!!

cristinacurto ha dit...

Sí, aquest viatge ja s'acaba, però com que no parem de fer coses el blog tampoc para! Tens distracció per estona ;)

L'alpinista de la cervesa és en Nima Gombu Sherpa, ha fet l'Everest 11 vegades acompanyant expedicions de diferents països! Un crak!