13 de gener de 2012

19/10 Pisang -Manang

Pisang (3185m) – Manang (3501m)
Desnivell acumulat: +366m, -54m
Durada: 4:50h (parant per dinar)



L'etapa d'avui ha estat fàcil i curta. Hem anat seguit una pista ampla sense gaire desnivell empesos pel vent i plens de pols. Trobem molta gent, els espanyols no ens saluden massa perquè portem la Senyera a la motxilla, però en canvi, és reclam per a moltes altres nacionalitats que encuriosits pregunten d'on som, o que reconeixent-la, ens diuen somrient: "Catalonia is not Spain!", i ja tenim tema de conversa. Aquesta afluència de turistes però, no fa el camí menys espectacular, tots plegats som formiguetes en la immensitat, el paisatge i els colors canviants ens deixen bocabadats.

Hem dinat en una cabana/restaurant decorat amb un crani de cabra i ple de plantes de maria (ganja). Els gossos jeien tranquil·lament al sol i nosaltres hem fet el mateix una bona estona.



Arribats a Manang els portejadors encara no hi eren, per amenitzar l'espera hem decidit provar el te tibetà... Arrrggghhhh! Llet + te + sal + mantega rància, no podia ser, de cap manera, una bona combinació. I per educació hem hagut de repetir, socors! (Eps, però estic contenta d'haver-lo provat).

Manang és molt bonic, val la pena perdre's pels carrerons del centre, cada racó té el seu encant, com el nostre campament amb vistes a l'Annapurna III (7555m). El compartim amb un burro i un toro que pasturen al voltant de la tenda, espero no topar-me amb cap dels dos quan m'aixequi a la nit per anar al lavabo.



[Rodes de pregària. Les fem girar sempre en la direcció de les agulles del rellotge, així ens guanyem una parcel·la al cel.]

6 comentaris:

anna pujol márquez ha dit...

Veig que has enviat una nova explicació, molt maca,m'agraden aquestes aquestes noves companyies. Qui pogués veure les vistes que observes.Els dibuixos molt bonics, els tons roses del paissatge, el cap, la roda dels manis ...
Una abraçada.
Anna

cristinacurto ha dit...

M'havia despistat una mica amb tot l'enrenou del llibre. Però torno a agafar el fil... per la pròxima entrega no us faré esperar tant.

Odina ha dit...

No puc dormir . Avui hem anat d'excursió a l'estany d'Ivars i entre un doble esmorzar i el dinar , m'he pres tres cafès. Per tant, sol.lució : l'ordinador i a disfrutar una estona amb el vostre fantàstic viatge. Aquesta sí que és bona, ja us veig entre el burro i el toro "tota una experiència". El que no faré serà tastar la recepta del te tibetà, segur que tampoc li veuré la gràcia. M'agrada el dibuix de les rodes de maní !!

cristinacurto ha dit...

On vas a parar 3 cafès! No m'estranya que no puguis dormir... nosaltres aquella nit tampoc vam dormir massa, i no per culpa del toro i el burro, sinó perquè uns portejadors (entre ells els nostres) es van muntar una festa de cal Déu amb música índia a tot drap en una cabana propera, el raksi (alcohol) i la ganja, deurien circular a base de bé. La veritat és que més que enrabiar-me ho vaig trobar divertit: ara ballen, ara el nostre cuiner canta, ara sembla que es barallen, alguna cosa s'ha trencat... i al final tot es va acabar amb xiuxiueigs i riures ofegats mentre tornaven al campament.

Ferran ha dit...

Doncs a mi el poble Manang no em va agradar gens, em van agradar molt més els del trekking del Manaslu. Manang era massa "turístic" i la zona molt àrida.

D'aquest tram em quedo amb la impressionant cadena de muntanyes de més de 7000m: Annapurna II, Annapurna IV, Annapurna III i Gangapurna amb el seu llac glacial.
I també amb les llaunes de suc CHAABA... sortosament allà només eren llaunes i costaven de trobar, en canvi aquí n'està ple!!!

cristinacurto ha dit...

Oh! En un país com el Nepal n'hi ha per tots el gustos. Manang és més turístic, és cert, i a més vam tenir els nostres estires i arronses amb un venedor de souvenirs que em sembla molt que ens va ben estafar. El regateig no és lo nostre, però de tot se n'aprèn. Les muntanyes eren increïbles, tens raó, però això ho anava a posar al pròxim post... te m'has avançat!