14/10 Samdo - Larkya camp

Samdo (3875m) - Larkya camp (o també en diuen Dharmasala) (4550m)
Desnivell acumulat: +650m, -70m
Durada: 3:45h (amb moltes parades)

Avui dormim a Larkya camp (4550m). És tan sols un campament ple de trekkers que volen passar el Larkya La. L'últim poble de la ruta era Samdo, instal·lat a 3875m, és el més alt del Nepal, però més amunt ja només s'hi aventuren trekkings i comerciants.

El camí d'avui també ha estat curt i en general fàcil. Excepte algun punt una mica penjat, gelat i descompost (una relliscada inoportuna i adéu-siau!), però l'hem superat sense problemes.

El paisatge és grandiós, et sents com una formigueta insignificant davant de gegants de neu. Un d'ells el Manaslu! Ja l'enyoràvem. Ens hem assegut al camí (jo diria que gairebé 1h) per contemplar la cara nord en tota la seva grandiositat. Des d’aquí observem perfectament la ruta d’ascensió i el suposat emplaçament del camp V, a 7400m, on van desaparèixer el pare d’en Ferran i el seu company de cordada, en Pere. Aquesta visió ens impressiona profundament.



Ens hem pres el nostre temps... fins que els núvols han començat a entrar en escena i assenyadament hem anat fent via  cap al campament.

Sense sol tot canvia radicalment, fa un fred terrible i, tot i que t'encantaria poder badar mirant muntanyes, només penses en tancar-te a la tenda sota capes i capes de plomes. S'ha acabat el rentar la roba, la tècnica de l'estenedor ambulant no funciona i les samarretes que vam rentar ahir estan tan gelades que s'aguanten dretes. Sembla increïble que alguns portejadors passin l'estona jugant a cartes estirats al prat en màniga curta i xancletes! Aquesta gent tenen pell de cocodril.



A les 6h és fosc i anem a dormir d'hora, demà ens espera una bona pallissa i cal acumular forces. A la nit la respiració se'ns fa força feixuga, l'alçada es deixa notar.

Per cert, avui m'he adonat que porto 10 dies sense mirar-me al mirall! Quan en trobi un m'enduré un ensurt.

Comentaris

anna pujol ha dit…
Quina força de voluntat ! treure la llibreteta o apunts, fer dibuixos amb un fred que pela, alçada mal de cap, molta moral !
Ets molt valenta em fas molta enveja. Quan descrius la grandiositat de les muntanyes i la seva bellesa sembla que estic allí.
Gràcies per fer-me'n gaudir.
Anna
cristinacurto ha dit…
Tots aquells paisatges no me'ls podia deixar escapar! I de valenta res, perquè quan dibuixo m'oblido del fred, la gana o el mal de cap...és el meu antídot per tot, millor que l'aspirina o la xocolata!
M'agrada que gaudeixis del viatge com nosaltres. Les coses que vam viure durant tants dies no es poden explicar en una tarda, ni en un passe ràpid de fotos. Dibuixar i explicar sentiments, va a un altre ritme.

Una abraçada.