7 de desembre de 2011

13/10 Sama - Samdo

Sama o Samagaon (3520m) - Samdo (3875m)
Desnivell acumulat: +373m, -66m
Durada: 3:10h

 Sama es troba a uns 3500m d'alçada, 100 més alt que l'Aneto. Però no us imagineu un indret nevat i rocós, res més lluny! A aquesta alçada encara hi ha arbres i camps de blat de moro. Aquí les dimensions són enormes i la neu queda força més amunt. El Manaslu fa 8156m així que, entre Sama i el cim, hi han 4656m, pràcticament l'alçada del Mont Blanc! N'hi ha per quedar espatarrat.



[Yaks pasturant amb el Manaslu al fons]

Sortint de Sama hem deixat el Manaslu a l'esquena i ens hem anat enfilant suaument per una vall força ampla i cada vegada més àrida plena de yaks pasturant. Quan passes pel seu costat deixen de menjar i, si fas algun moviment brusc, surten pitant. Està clar que no són conscients de les banyotes que tenen i del respecte que fan!

Amb 3 horetes hem arribat a Samdo (3875m). Aquí la vegetació ja és més magra: només caps de blat, arbustos i roques. Des d'aquí no es veu el Manaslu, però és una separació temporal i el paisatge és igualment espectacular.



A la tarda hem anat a fer una volteta. Ens hem enfilat a quasi 4000m per veure el camí de demà i en Ferran ha trobat la flor de neu! Jo no l'havia vist mai "al natural" i m'he posat a fer bots d'alegria. Ben a prop un budista meditava sobre una pedra, segur que avui no ha arribat al nirvana pobre.

Aquest vespre ha començat el fred de debò, refugiats dins la tenda-menjador ens hem començat a explicat històries. Estem molt a prop de la frontera amb el Tibet i el nostre guia ens ha explicant com "enterren" a la gent els tibetans. Bàsicament els tallen a trossets i deixen que se'ls mengin els voltors. "L'enterrament de l'aire" en diuen. Després d'això no hi ha qui sopi, tot i que els sopars que ens fan són bons i contundents: pasta, arròs, patates, crispetes, sopa, amanida, verdures, mango en conserva i te, es clar! Ens estan encebant perquè tinguem energies per passar el Larkya-La, el coll de 5200m que posarà a prova les nostres forces, el punt més alt del trekking del Manaslu. Serà demà passat. El guia ens ha dit tantes vegades que estiguem tranquils que ja m'estic posant nerviosa.

3 comentaris:

Enric ha dit...

Molt xulos els iaks. Segur que els vas pintar en un minut...

odina ha dit...

Gràcies al teu llibre de viatge, que vas fent mica en mica, puc gaudir molt més del vostre viatge. Si em vull relaxar una estona, obro el meu mail, agafo el capítol que toca i, apa !! cap al Manaslú que falta gent !!
Per cert m'encanten les teves flors de neu, com has dibuixat les fulles i sobretot la part dels estams i pistils

cristinacurto ha dit...

Jo faig el mateix... quan em vull relaxar una mica, em poso a recordar el viatge (amb l'ajuda del diari és clar) i escric les nostres aventures al blog. M'encanta poder-ho explicar tot amb calma i amb tot luxe de detalls... i no et pensis, també ho faig per mi, ara m'enrecordo de tot però d'aquí un temps... Aleshores podré llegir el diari i reviure'l com el primer dia.