10 de novembre de 2011

07/10 Soti Khola - Machhakhola

Soti Khola (700m) - Machhakhola (869m)
Desnivell acumulat: +770m, -500m
Durada: 7:40h (amb una parada per dinar)

Hem sortit a les 8h del matí i ja feia una calor i una humitat sufocants, en Ferran ha optat per portar un mocador mullat sota la gorra a l'estil Yasir Arafat. Amb aquestes pintes hem anat seguit el riu (khola, en nepalès) per un camí penjat a la vora del congost que pujava i baixava com una muntanya russa. La vegetació és exuberant i constantment hi ha ponts penjats d'infart de més de 50m d'alçada i 100 de llargada construïts amb tirants d'acer. Guapiiiissim!



Compartim el camí amb caravanes de rucs que circulen sense pressa però sense pausa i  molta gent que tragina coses a l'esquena amb cistells de vímet.  La gent dels pobles ens examina de cap a peus, jo també me'ls miro i quan la situació es torna gairebé incòmoda deixo anar un "Namasté!" (acotant el cap i ajuntant les mans), i aleshores saluden tots com si fos un eco "Namasté, namasté, namasté...".

Altra vegada hem arribat a lloc abans que els portejadors i m'he posat a dibuixar i... ai las! quan ho han vist els nens que jugaven per allà, he quedat enterrada sota una muntanya de criatures que volien veure que feia. Aprofitant l’avinentesa els he començat a dibuixar, per torns anaven seient al tamboret per ser retratats fins que s'ha fet fosc. L'últim s'adormia dempeus pobret! Els altres reien i li cridaven "No sleeping!"





Tots es deien Gurung de cognom però no eren germans, aquí els cognoms venen donats per la casta a la que pertanyen.

4 comentaris:

odina ha dit...

Hola Cristina, et deixaria comentaris arreu,però m'ha fet especial gràcia aquest episodi on dibuixes els nens que se t'apropen. Ho escrius tan planer i bé que sembla que jo mateixa m'hi trobi. Ja t'imagino envoltada de canalla, i tu, rient rient, dibuixant aquesta mainada, tot aprofitant el moment màgic que et regala aquest fantàstic viatge.

cristinacurto ha dit...

Si que va ser divertit! Aquesta gent (sobretot els nens) són molt oberts i comunicatius, dins les limitacions català/nepalès és clar... de totes maneres tenen un nivell d'anglès molt més respectable del que tenim aquí.

Miquel IP ha dit...

Quin diari mes interessant! M'ha enganxat tant que l'he tingut de llegir d'una tirada. L'he trobat tant captivador per tots els aspectes... Ets una excel·lent comunicadora: de les emocions que vas viure, del mon que vas compartir, dels paisatges que et van arribar als teus sentiments, de les vivències que ens fas part,... Has aconseguit un relat complert tant literàriament com visualment. Els dibuixos són extraordinaris, dins el teu personal estil: domini de la línia, les perspectives, encaixos, la simplicitat, el color. M'agradaria tant tenir un estil semblant! Pels iais com jo que ens apassiona la muntanya però ja no tenim edat per fer aquestes gestes son d'agrair vivències com la teva. T'agraeixo l'estona que he passat llegint aquest diari. Salutacions.

Cristina Curto ha dit...

Moltes gràcies Miquel per aquest comentari tant afalagador!!! Em fa molt contenta saber que hi ha algú a l'altre costat de la pantalla que gaudeix del que he intentat transmetre. De fet existeix una versió ampliada i maquetada del viatge. La pots trobar a Amazon, aquest és el link directe:

https://www.amazon.es/Viatge-peu-voltant-Manaslu-Annapurnes/dp/1533129320/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1479473345&sr=8-1&keywords=cristina+curto

Una abraçada i gràcies altre cop!

Cris