4 de novembre de 2011

04/10 Arribada a Kathmandu

Visat: 32.5€ + 1 foto carnet + omplir un formulari + una cua interminable.

Canvi de moneda: al mateix aeroport (1€ = 100 rúpies aprox. menys la comissió)

Un cop aconseguits l'equipatge, el visat i les rúpies, ens hem submergit en el caos de Kathmandu: taxis ultra petits i hàbils, eixams de motos que es filtren entre els cotxes, rickshaws (taxis-bici) que travessen sense mirar... i tots conduint per la dreta i tocant la botzina com bojos per no xocar ni atropellar a la gent (molta gent!) molts amb mocadors al nas perquè la contaminació es pot tallar amb un ganivet... estàvem avisats però el xoc ha estat considerable igualment.

Un cop instal·lats a l'hotel ens hem omplert de valor per treure’ns de sobre l’encàrrec d'un company de feina: portar una carta a l’orfenat on va adoptar la seva filla (temps estimat: 30 min). Però ràpidament hem descobert que, a Kathmandu, les adreces són de tot menys exactes, hem tardat 4h a trobar l'hospici amb les úniques indicacions del nom del barri i la descripció de la casa, - "una casa com la de Psicosi" - ens va dir... - “ai carai, si totes les cases ho semblaven!  I no la podia enviar per correu?!" -  li deia jo a en Ferran ja farta de donar voltes i més voltes.  Però preguntant (en anglès cutrilongo) s'arriba a Roma i finalment hem entregat  el que  ha resultat ser un dibuix molt mono però que ens ha costat sang, suor i llàgrimes.

A la matinada no puc dormir i aprofito per dibuixar les vistes des de l'habitació, curiosament tot està tranquil, cap cotxe, cap botzina... la calma abans de la tempesta, demà comença l'aventura.

4 comentaris:

odina ha dit...

Vaja vaja amb les vistes des de l'habitació !!! si fos un quadre, ja l'hagués penjat al nostre menjador. Té tot el que sento quan veig un dibuix que m'arriba a l'ànima: espontaneïtat, plasticitat, t'invita a entrar dins l'escena i explorar tots els racons per on el pintor vol que passegis la mirada. Els detalls de llum :verda, taronja i la nota de blau el fan extraordinari (i no pensis que ho dic perquè sóc la teva mareeeee !!!!). Ah! m'agrada com redactes les teves experiències del viatge. Ja tinc ganes de llegir el segon capítol

cristinacurto ha dit...

Oooh una mica d'amor de mare si que hi ha! Tampoc n'hi ha per tant jejeje. Però m'agrada que t'agradi... a veure si m'afanyo a posar el segon capitol...

Jana ha dit...

Jo no sóc de la família i tb m'encanta, té tota la raó!!!!!

cristinacurto ha dit...

M'esteu fent pujar l'ego! jejeje gràcies.