2 de maig de 2011

Bicicletes [Amsterdam]

Aquest quadre no és nou, però he trobat unes fotos que vaig fer mentre l'anava pintant i m'ha sorprès fins i tot a mi veure com el vaig començar.



Oli sobre tela [40x40cm]

Va ser tota una aventura anar en bici per Amsterdam en busca de botigues de discos vells. Sempre que veig aquest quadre recordo com esquivàvem bicis, cotxes, busos i tramvies intentant maniobrar amb els discos de vinil a sota el braç... o més ben dit... ells ens esquivaven a nosaltres! En un moment de tranquil·litat vaig parar i vaig tirar la foto que després s'ha convertit en aquest quadre. Un record que vaig regalar i que m'agrada saber que està en bones mans.

8 comentaris:

Anna Mª Pujol ha dit...

Aquest quadre, jo el conec!
Sempre l'he trobat original i fa de Cristina.
No sé si et va arribar el comentari de les gorges del Segre, a vegades faig coses extranyes i no estic segura.
Anna

cristinacurto ha dit...

Ups, el de les gorges del Segre no em va arribar... l'ordinador deuria fer de les seves ;)

Begoña ha dit...

Aquest quadre m'agrada molt. Té un estil molt fresc i a més a més dona molta sensació de llum. Jo he tingut la sort de veure-ho al natural!!!!. Crec que sé on està penjat..... M'agrada moltíssim.
L'enllac anterior no el vaig rebre. No sé perquè.
Un besset.
Begoña

cristinacurto ha dit...

Dons la foto no és molt bona, el Ferran diu que no li fa justícia, espero que al natural t'agradi més. Hauré d'investigar pq no has rebut l'entrada... deu ser que l'entrada anterior està gafada?!

MUAKS!

Aleix ha dit...

Quina sèrie més bonica. M'agrada molt aquella en que es projecten tan clarament les ombres de les bicicletes.

cristinacurto ha dit...

Vaig passat del dibuix a la pintura depenent de l'humor que tingui i sempre intento pintar o dibuixar alguna cosa viscuda (res de fotos de revistes!). Penso que així surten coses més maques ;)

Beni ha dit...

Hola, Cristina. Vaig passar 12 díes a Àmsterdam l'estiu passat. No vam agafar cap bicicleta, a la meva parella le feia por que la roda se li colés dintre de la via del tramvía i amb tanta bicicleta suelta no anava segura, que nosaltres vivim amb un poble petit de Lleida i es un altre mon.
Em va encantar la ciutat, molt.
Aquest quadre teu em recorda aquells dies.
Fins un altra.

cristinacurto ha dit...

Hola Beni, agafar aquelles bicicletes sense frens a les mans és tot un perill! Quan em vaig acostumar a frenar pedalant endarrera ja era hora de tornar-les ;)
A mi també em va enamorar Amsterdam m'alegra que t'agradi em quadre.

Una abraçada