22 de novembre de 2010

Hiperrealisme vs. Expressionisme

Fa unes setmanes, vaig visitar l'exposició de Rudolf Häsler a Sant Cugat  amb la classe de dibuix.

Aquesta visita va donar peu a una discussió:

  • Val la pena copiar exactament una fotografia?

  • Què busca un artista quan fa una còpia exacta? Realització personal? Impressionar?

  • Es pot denominar artista algú que copia? O és un artesà molt hàbil amb la tècnica?

Totes aquestes preguntes van desembocar en un exercici de classe que consistia en:  (A partir d'una mateixa foto)

  1. Fer un quadre hiperrealita (quadriculant propocionalment amb el Teorema de Tales, copiant amb exactitud i buscant els colors exactes a partir dels colors bàsics).

  2. Fer una interpretació personal aportant el màxim de nosaltres mateixos (estil lliure).

material: Acrylics, 2 fustes Din-A5, una fotografia.

Aquí teniu els que vaig fer jo... (haig de reconèixer que no vaig aconseguir hiperrealisme... em vaig quedar amb realisme)

 
1 . Carrer del sud
2 . Gat que s'ha begut un got de vi

Acrílic sobre fusta [Din A-5]

Les meves conclusions: per fer hiperrealisme se n'ha de saber molt, però per mi és com una teràpia de superació i realització personal. Fent el primer quadre vaig suar la cansalada però al final n'estava orgullosa. Fent el segon quadre m'ho vaig passar pipa però al final em feia una mica de vergonya ensenyar-lo.

Ja em direu quin us agrada més...

2 comentaris:

odina ha dit...

Fantàstic el quadre del gat. Com tu dius, no sé si vol ser hiperrealista perquè no en sé d'estils, però per a mi aquesta pintura té realment vida. El gatet sembla que d'un moment a altre es girarà i ens mirarà, i les cases, amb aquests colors tan vius inviten a passejar i a imaginar-nos que estem amb alguna illa del mediterrani.

El primer quadre no es que estigui malament , però l'altre li treu molt protagonisme, tot i així has conseguit que m'imagini que estic al bellmig d'algun poble de la manxa.

Si continues pintant així no sé a on arribaràs..... MUA !!

Arnau ha dit...

Sense cap mena de dubte trio el del gat!
No perquè el primer sigui dolent... dibuixes i pintes de conya i el (hiper)realisme que aconsegueixes es molt bo, però quan poses de la teva part és impressionantment sorprenent el que pot arribar a passar. Et pots arribar a conèixer més, i a mi això m'encanta.
Em declaro oficialment fan teu!

Ànims i bona feina!

Arnau

P.DSegueix dibuixant, si us plau!