Irlanda
El nostre avió d'Air Lingus cap a Dublín ...
Només arribar... visita obligada a la fàbrica de Guinness.

És súper turístic, et porten com un ramat entre civada, llúpol, pantalles i neons fins al mirador de l'última planta. Allà et prens una pinta, inclosa amb l'entrada, amb vista de Dublín de 360º.
[The long room - Trinity College - Dublín]
Caminant pel Ards Heritage Trail en Sean (el guia) ens recita Robert Frost "The road not taken".

El cel és un poema. Sol, vent, la sorra de la platja que s'aixeca, pluja, sol altre cop, més vent... els núvols passen a tota pastilla i en algun moment l'arc de Sant Martí es deixa veure per amagar-se de sobte i tornar a començar: pluja, vent, sorra per tot arreu, sol...
[El castell del Glenveagh National Park]
El far de Fanad és l'última llum irlandesa que veien els emigrants quan marxaven a buscar fortuna mar enllà; es diu que si veus un vaixell des d'aquí li diguis adéu perquè segur que hi ha un irlandès a dins acomiadant-se i suspirant "one day I'll see the light" pensant en el dia que pugui tornar.

Avui no veiem cap vaixell des del far, però sí que veiem el Malin head, la punta més septentrional d'Irlanda.
Avui plou més decididament que els darrers dies, per tant toca museu i dibuix indoor dels tresors que hem trobat a les platges.


Només arribar... visita obligada a la fàbrica de Guinness.

És súper turístic, et porten com un ramat entre civada, llúpol, pantalles i neons fins al mirador de l'última planta. Allà et prens una pinta, inclosa amb l'entrada, amb vista de Dublín de 360º.

Els kilòmetres i kilòmetres d'estanteries de llibres antics de la "Long room" tenen una curiosa forma de classificar-se: els grans estan a baix i els petits a dalt. Així eviten que els caigui un llibrot pel cap, com a molt serà un llibret.
[Jardí Botànic de Dublín]
[Interior del "Palm Tree House" del Jardí Botànic de Dublín]
El Jardí Botànic de Dublín és gratuït i espectacular, els hivernacles són del mateix arquitecte que va fer els Kew Gardens de Londres i és una visita obligada en un dia de cel blau com avui!

[L'hotel a Downings by night, Donegal]
[Nit de Karaoke - Aquí el més dolent és un Sinatra! Quin nivell!]

Caminant pel Ards Heritage Trail en Sean (el guia) ens recita Robert Frost "The road not taken".

[La badia de Downings en marea baixa, davant de l'hotel]

El cel és un poema. Sol, vent, la sorra de la platja que s'aixeca, pluja, sol altre cop, més vent... els núvols passen a tota pastilla i en algun moment l'arc de Sant Martí es deixa veure per amagar-se de sobte i tornar a començar: pluja, vent, sorra per tot arreu, sol...
[Entre Guinness i Guinness aprenem la cançó de la Molly Malone]

La història d'aquest castell del segle IXX és plena d'herències i expropiacions. L'anècdota que em va fer més gràcia és que la Greta Garbo es banyava en aquesta piscina a la vora del llac.
[L'únic vaixell del moll de Downings]
En Sean ens explica que durant l'època daurada de la pesca es podia creuar des del moll fins als turons que es veuen els fons sense tocar l'aigua, saltant de vaixell en vaixell.

[Guinness, whisky, sidra, música, ball... tot 100% irlandès]
[Far de Fanad]
El far de Fanad és l'última llum irlandesa que veien els emigrants quan marxaven a buscar fortuna mar enllà; es diu que si veus un vaixell des d'aquí li diguis adéu perquè segur que hi ha un irlandès a dins acomiadant-se i suspirant "one day I'll see the light" pensant en el dia que pugui tornar.

Avui no veiem cap vaixell des del far, però sí que veiem el Malin head, la punta més septentrional d'Irlanda.

[Visita "dibuixística" al pub del costat de l'hotel]

Avui plou més decididament que els darrers dies, per tant toca museu i dibuix indoor dels tresors que hem trobat a les platges.
[River dancing - impossible de dibuixar! Quina velocitat, quanta energia!!]
Comentaris
Ahh, i felicitats pel Blog.
Un abrazo desde Portugal
És cert....nuvol-plugeta-sol-vent-nuvol-plugeta-sol-vent-nuvol...
Un dia mirant el mar vaig veure 2 micronuvols, separats, cadascun descarregant pluja just a sota, i a tota la resta, sol. Impressionant.