Una passejada per Guils-Fontanera

La neu es fon i a les estacions d'esquí es comencen veure les herbotes cremades pel fred. El blanc ja no vesteix el paisatge i els colors són una mica tristos...

Comentaris

Anna Pujol ha dit…
CRISTINA
Veig que darrerament quan descrius el que has dibuixat o pintat tens un punt de poeta amb caire de certa melangia. Aixó vol dir que l'observació és més profunda.
De passada volia dir-te que les figures dibuixades en el tren les vaig trobar xulíssimes, espotànees i traç valent
Endavant amb el teu estil.
Anna
cristinacurto ha dit…
Melangia? No ho sé... potser és que tinc més temps per reflexionar. En fi, me n'alegro que t'hagi agradat la gent del tren.

Una abraçada
Ricard ha dit…
Hola Cristina,

Ja tens un parell més de seguidors. He dir-te que Bego està pensant en tornar a la aquarel·la. La trobada amb el teu blog ha suposat una xicoteta espenta.

Per cert, m'agraden molt els dibuixos i la maquetació, però la capçalera l'has de canviar per un dibuix-muntatge teu. Guanyarà més encara.

Una abraçada,

Ricard
cristinacurto ha dit…
Me n'alegro que us agradi el blog. Diga-li a la Bego que, si s'hi posa, ho farà de genial, per lo poquet que he vist també té un cuquet d'artista i en sap un munt.

Sobre la capçalera tens raó, la vaig fer provisional i així s'ha quedat. M'hi haig d'entretenir una estona.

Una abraçada i merci pels consells.